FISCAL

DESINDEXACIÓ DE L’ECONOMIA ESPANYOLA

Reial Decret 55/2017, de 3 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola (BOE 04/02/2017)

Entra en vigor el 5 de febrer de 2017.

Àmbit d’aplicació

Serà aplicable a les revisions de qualsevol valor monetari en la determinació del qual intervingui el sector públic. L’article 3.2 de la Llei declara exclosos del seu àmbit: la negociació salarial col·lectiva, les revisions, revaloracions o actualitzacions de pensions, sigui quina sigui la seva legislació reguladora i les operacions financeres i de tresoreria en què intervinguin el sector públic estatal, autonòmic o local.

Règim excepcional d’indexació

Excepcionalment, es permet la possibilitat de sempre que la revisió reflecteixi, de la forma més adequada possible, l’evolució dels costos de l’activitat de la qual es tracti.

Podran ser objecte de revisió periòdica i predeterminada els valors monetaris següents:

– Terme variable de la tarifa d’últim recurs de gas natural.

– Els preus màxims de venda abans d’impostos dels gasos liquats del petroli envasats.

– Les tarifes de venda i/o cessió dels gasos liquats de petroli destinats a la seva distribució o subministrament per canalització i els costos de comercialització per incloure en les tarifes.

– La taxa de retribució financera dels actius amb dret a retribució a càrrec del sistema gasista.

– Les taxes de retribució financeres de les activitats, en el sector elèctric, de distribució, transport i producció amb règim retributiu addicional.

– El valor sobre el qual girarà la rendibilitat raonable per a l’activitat de producció d’energia elèctrica amb règim retributiu específic.

– El preu voluntari per al petit consumidor d’energia elèctrica (PVPC).

– La retribució de l’activitat de producció d’energia elèctrica als territoris no peninsulars, amb règim retributiu addicional, i de l’activitat de producció a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus, amb règim retributiu específic.

– Excepcionalment, en els contractes d’arrendament d’immobles previstos en l’article 4.1.p) del TR LCAP, les parts podran, amb justificació econòmica prèvia, incorporar un règim de revisió periòdica i predeterminada per a la renda.

Contingut de la memòria econòmica

La memòria econòmica haurà de contenir, com a mínim:

– Els components del cost el preu dels quals hagi experimentat variacions significatives i que previsiblement hagin de mantenir-se al llarg del temps i la seva ponderació en el valor íntegre de l’activitat.

– Les circumstàncies en què aquestes variacions hagin tingut lloc, així com les seves possibles causes.

– L’evolució de l’índex o els índexs específics de preus relacionats amb aquests.

– El compliment de les condicions d’eficiència econòmica i bona gestió empresarial.

– En cas de revisió a l’alça, les mesures adoptades pel prestador del servei, com ara el canvi de subministrador o la contractació d’instruments de cobertura del risc.

– L’impacte estimat sobre el valor íntegre de l’activitat.

Si la revisió es fes mitjançant norma, el contingut de la memòria s’integrarà en un apartat relatiu a l’impacte econòmic de la memòria d’anàlisi d’impacte normatiu.

Quan no estigués motivada per variacions de costos, la revisió periòdica no predeterminada o no periòdica haurà de justificar-se en una memòria econòmica específica que acompanyarà l’expedient de tramitació de la revisió.

LABORAL

SER AUTÒNOM EL 2017

Ordre ESS/106/2017, de 9 de febrer, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i Formació Professional per a l’exercici 2017 (BOE 11/02/2017)

Entra en vigor el 12 de febrer de 2017. Amb efectes des del dia 1 de gener de 2017.

L’actualització de les bases de cotització i dels tipus que s’hi apliquen és una de les novetats, ja clàssica, del començament d’any pel que fa a Seguretat Social. Però el 2017 es caracteritza per l’absència de Llei de Pressupostos de l’exercici, la pròrroga, per tant, dels anteriors, i la decisió del Govern de “congelar” la base de cotització mínima del Règim d’Autònoms fins que aquella s’aprovi. Quanties que s’han plasmat en l’Ordre ESS/106/2017, de 9 de febrer, de cotització per al 2017.

• Bases de cotització: El 2017, la base màxima serà de 3.751,20 euros i la mínima, com en l’exercici anterior, de 893,10 euros mensuals.

• Quants anys té?: Els autònoms amb menys de 47 anys l’1 de gener poden triar la base de cotització que considerin. Els treballadors de 47 i que al desembre estiguessin cotitzant per 1.964,70 euros al mes o més, també podran seguir triant. Ara bé, com a norma general, els treballadors de 47 anys que estiguessin cotitzant per menys d’aquesta quantitat no podran triar una base de quantia superior a 1.964,70 euros mensuals.

La base de cotització dels autònoms amb 48 anys o més estarà compresa entre els 963,30 i els 1.964,70 euros.

Els treballadors que hagin cotitzat 5 o més anys abans de complir els 50 han de tenir en compte:

–Si l’última base de cotització va ser igual o inferior a 1.964,70 euros, hauran de cotitzar per una base compresa entre els 893,10 i els 1.964,70 euros mensuals.

–Si la base última fos superior a 1.964,70, hauran de cotitzar per una base compresa entre els 893,10 euros mensuals i l’import d’aquella incrementat en un 1%.

• El tipus de cotització: En aquest règim especial de la Seguretat Social serà del 29,80% o del 29,30% si el treballador té cobertes les contingències professionals. Quan no es tingui protecció per incapacitat temporal, el tipus de cotització serà del 26,50%.

Els autònoms que no tinguin coberta la protecció per accidents de treball i malalties professionals efectuaran una cotització addicional del 0,10%.

• Pluriactivitat: Aquells treballadors per compte propi que cotitzin en règim de pluriactivitat per desenvolupar simultàniament una activitat per compte d’altri, per una quantia igual o superior a 12.368,23 euros, tindran dret que se’ls retorni el 50% de l’excés de cotització. És a dir, si han cotitzat de més en cotitzar al mateix temps per dos règims, poden sol·licitar la seva devolució, sempre en els quatre primers mesos de l’exercici següent.

• Compatibilitzar atur i feina: Tots aquells que estiguin cobrant la prestació per desocupació poden donar-se d’alta com a autònoms i seguir percebent la prestació fins a un màxim de 270 dies (nou mesos). No hi poden optar els professionals l’últim treball dels quals va ser per compte propi, ni aquells que ja s’han acollit a aquesta opció a la capitalització de l’atur els dos últims anys.

HIJAB A LA FEINA

Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en l’ocupació (DOUE 02/12/2000)

El TJUE obre la porta a la prohibició del vel islàmic a la feina.

El TJUE, en sengles sentències del 14 de març de 2017, ha establert el criteri respecte de l’ús visible de qualsevol signe polític, filosòfic o religiós a la feina (concretament, del mocador islàmic). I determina que una norma interna d’una empresa que prohibeix aquest ús no constitueix una discriminació directa, però si la prohibició no es basa en la norma interna, caldrà determinar si la voluntat d’un empresari està justificada en el sentit de la Directiva, segons el qual per a no ser discriminatòria ha de constituir un requisit professional essencial i determinant, que l’objectiu sigui legítim i el requisit, proporcionat.

Atès que constitueixen jurisprudència, els tribunals espanyols hauran d’aplicar aquests criteris europeus.

Vegem amb més detall l’abast de les dues sentències, la Sentència TJUE en afer C-157/15, de 14 de març de 2017, i la Sentència TJUE en afer C-188/15, de 14 de març de 2017:

1) D’una banda, si la prohibició afecta únicament els treballadors que estan en contacte amb els clients, haurà de considerar-se estrictament necessària per a aconseguir la fi perseguida.

2) Caldrà comprovar també si l’empresa pot oferir a la treballadora un lloc de treball que no comporti un contacte visual amb els clients abans de procedir al seu comiat, tenint en compte les limitacions de l’entitat i sense que això representi una càrrega addicional per a aquesta.

Tinguts en compte aquests factors, la prohibició de portar un mocador islàmic establerta en una norma interna d’una empresa privada que prohibeix l’ús visible de qualsevol signe polític, filosòfic o religiós al lloc de treball no constitueix discriminació directa per motius de religió o conviccions en el sentit de la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en l’ocupació i l’ocupació.

Però pot constituir discriminació indirecta si s’acredita que l’obligació ocasiona, de fet, un desavantatge particular a aquelles persones que professen una religió o tenen unes conviccions determinades. Encara que aquesta discriminació indirecta es pot justificar objectivament amb una finalitat legítima, com ara el seguiment per part de l’empresari d’un règim de neutralitat política, filosòfica i religiosa en les relacions amb els seus clients, sempre que els mitjans per a aconseguir aquesta fi siguin adequats i necessaris.

Criteri que contradiu la sentència recent del Jutjat social número 1 de Palma de Mallorca de 6 de febrer de 2017, que aborda en l’ús del vel islàmic o hijab a la feina i consagra que forma part de la dimensió externa de la llibertat religiosa de la treballadora, per la qual cosa la negativa empresarial a aquest ús vulnera el dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte.

MERCANTIL

MÉS REGISTRADORS MERCANTILS

Reial Decret 195/2017, de 3 de març, pel qual es modifica la demarcació dels Registres de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles (BOE 04/03/2017)

Entra en vigor el 5 de març de 2017.

La norma persegueix una triple finalitat:

1a. Registres de la Propietat:

– Es modifica la demarcació i reagrupació registral d’acord amb les oficines inviables o no creades pel Reial Decret 172/2007, de 9 de febrer.

– S’amortitzen els registres considerats històricament com incongrus mitjançant la seva agrupació amb el registre més pròxim.

– S’inclouen canvis en alguns districtes hipotecaris per l’aplicació del principi territorial.

– Es procedeix a la creació de les Oficines Registrals d’Atenció a l’Usuari per garantir que cap localitat amb registre establert actualment no en quedi sense com a conseqüència d’aquesta demarcació.

2a. Registres Mercantils:

Es dota un nombre més gran de places per a l’atenció adequada de les noves funcions atribuïdes als registradors mercantils, en compliment de la normativa vigent, en relació amb el codi LEI, la legalització dels llibres d’empresaris en format electrònic, el nomenament d’auditors i experts independents en relació amb els acords de refinançament, el nomenament de mediadors concursals en acords extrajudicials de pagaments, les sol·licituds d’auditor, els expedients de reducció de capital en cas d’alienació de participacions i la convocatòria de juntes de societats de capital.

3a. Registres de Béns Mobles:

Se segreguen dels Registres Mercantils en la mesura en què el total de documents gestionats corresponents a aquests registres durant els anys 2011 a 2015 excedeixi de 30.000.

Es tracta d’una segregació funcional que potencia la divisió del treball i l’especialització dels registradors sense donar lloc a un increment dels costos operatius.

S’estableix un

Règim Transitori sobre:

– El procediment de segregació dels Registres de Béns Immobles.

– El concurs per a provisió de vacants generades per la modificació duta a terme per aquest Reial Decret.

– L’amortització de places per als supòsits d’agrupació de dos o més Registres.

– El trasllat de finques per a aquelles que estant radicades en territori corresponent a dos o més registres, ajuntaments o seccions que es trobin inscrites en més d’un registre, ajuntament o secció.