El dret al dividend del soci minoritari

La Llei 25/2011, d’1 d’agost, de reforma parcial de la Llei de Societats de Capital i d’incorporació de la Directiva 2007/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de juliol, sobre l’exercici de determinats drets dels accionistes de societats cotitzades, va introduir en el seu moment l’article 348 bis en l’articulat del Reial Decret Legislatiu 1/2010, el Text refós de la Llei de Societats de Capital. El precepte regula el dret de separació del soci en cas de falta de distribució de dividends. Fins en dues ocasions es va ajornar la seva vigència, però arribat el dia 1 de gener de 2017 la norma ja és una realitat.

I. Antecedents Legislatius

El 2 de juliol de 2010, i per Consell de Ministres, es va aprovar, mitjançant el Reial Decret Legislatiu 1/2010, el Text refós de la Llei de Societats de Capital, norma que procedia a unificar en un sol cos legal la regulació de les societats anònimes, les societats de responsabilitat limitada, les societats anònimes cotitzades i les societats comanditàries per accions; és a dir, la pràctica totalitat de les societats de capital existents en el nostre ordenament jurídic. El procés de refosa a què vam assistir en aquell moment va ser la mostra evident de la necessitat urgent de modificar el Codi de Comerç vuitcentista vigent encara a dia d’avui o, en cas contrari, d’aprovar un nou Codi de les Societats Mercantils d’acord amb la realitat econòmica en què es mouen les societats i els operadors jurídics. Per aquest motiu l’aprovació de l’LSC va suposar un pas de gegant per a la reordenació de la normativa existent en matèria societària, malgrat que, com es reconeixia en l’Exposició de Motius, no elimini totalment la seva dispersió. Potser per això, l’apartat V feia esment exprés a la voluntat decidida de provisionalitat amb què naixia la norma, atès que apuntava que en el futur es fessin altres reformes importants. Com a conseqüència del que s’ha exposat, arribem a la conclusió que era, i és, aspiració del legislador la creació d’un únic cos legal que contingui la totalitat del Dret general de les societats mercantils, sense descartar la possibilitat d’un Codi de les Societats Mercantils o fins i tot un Codi Mercantil.

Mentrestant, des d’aquell moment, hem assistit a diferents modificacions de la Llei de Societats de Capital. Així, l’any 2011, la Llei 25/2011, d’1 d’agost, de reforma parcial de la Llei de Societats de Capital i d’incorporació de la Directiva 2007/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de juliol, sobre l’exercici de determinats drets dels accionistes de societats cotitzades, va modificar la Llei, amb l’objectiu, en primer lloc, de reduir el cost d’organització i funcionament de les societats de capital, la introducció d’algunes normes de modernització del dret d’aquesta mena de societats, reclamades insistentment pels operadors jurídics, així com la supressió d’algunes diferències entre el règim de les societats anònimes i el de les societats de responsabilitat limitada. En segon lloc, va traslladar a la legislació interna la Directiva 2007/36/CE del Parlament Europeu i el Consell, d’11 de juliol, sobre l’exercici de determinats drets dels accionistes de societats cotitzades. I finalment, i pel que ens interessa a nosaltres, va introduir-hi l’article 348 bis.

Pel que fa al contingut d’aquest article, al llarg de l’any 2012 es van produir modificacions importants en la Llei, i així, el Reial Decret-llei 9/2012, de 16 de març, de simplificació de les obligacions d’informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital, convalidat mitjançant Resolució del Congrés dels Diputats de 29 de març de 2012, va introduir una sèrie de novetats rellevants a les quals al·ludirem en els paràgrafs següents. Si bé, amb caràcter previ considerem necessari apuntar que el Govern, aprovat i estant en vigor el Reial decret-llei indicat, va decidir tramitar-lo via Projecte de Llei. En virtut d’aquesta tramitació, la norma va acabar convertint-se en la Llei 1/2012, de 22 de juny, de simplificació de les obligacions d’informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital, i en virtut de la disposició derogatòria d’aquesta, va quedar derogat expressament el Reial Decret-llei 9/2012. Tot i que la Llei 1/2012 va efectuar modificacions substancials en l’LSC en matèria de fusions i escissions de capital i en la Llei de modificacions estructurals, ens centrarem fonamentalment en les modificacions que afecten les societats no cotitzades, i en particular en la que ordenava una nova disposició transitòria que afectava l’entrada en vigor de l’article 348 bis; això és, del dret de separació del soci que hagués votat a favor de la distribució de beneficis, sense que la resta de socis presents en la junta general atenguessin el seu parer, la vigència del qual es va suspendre fins al 31 de desembre de 2014.

La Llei 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal, en el número dos de la Disposició Final primera va tornar a establir una suspensió de la vigència de l’article 348 bis, introduint un nou termini suspensiu, que se sumava a l’anterior, fins al 31 de desembre de 2016, i que tractava d’evitar dificultats financeres addicionals a les societats en la situació de crisi que sofrien fins llavors.

A hores d’ara, i en la mesura en què el legislador no ha dit res al contrari, s’ha d’entendre que ha assolit la seva vigència la norma tantes vegades ajornada, per començar a desplegar els seus efectes.

II. El dret de separació del soci en cas de falta de distribució de dividens

1. El contingut del precepte

L’article 348 bis LSC, incorporat per la Llei 25/2011 a l’articulat de la Llei de Societats de Capital, quan tracta el dret de separació del soci, en seu de societats no cotitzades, estableix que a partir del cinquè exercici comptador des de la inscripció en el Registre Mercantil de la societat, el soci que hagués votat a favor de la distribució dels beneficis socials tindrà dret de separació en el cas que la junta general no acordés la distribució com a dividend, almenys, d’un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social obtinguts durant l’exercici anterior, que siguin legalment repartibles.

Amb això, es permet al soci sortir de la societat per recuperar el valor de la seva inversió a valor raonable. El motiu, com resulta obvi, no és cap altre que protegir la posició dels socis minoritaris davant de polítiques abusives de reinversió de beneficis mantingudes en el temps.

En tot cas, la norma preveu que queden exclosos d’aquest règim de separació particular les societats cotitzades.

2. Requisits per a dur a terme la separació del soci

2.1. Termini per a exercitar el dret de separació

El termini previst per la Llei per a exercitar el dret de separació serà d’un mes comptador des de la data en què s’hagués celebrat la junta general ordinària de socis, en la qual s’hagués pres l’acord contrari a la voluntat del soci minoritari, relatiu a la distribució del dividend pertinent.

2.2. Valoració

En el cas que no existeixi acord entre la societat i el soci sobre el valor raonable de les participacions socials o de les accions, o sobre la persona o les persones que hagin de valorar-les i el procediment a seguir per a la seva valoració, seran valorades per un expert independent.

Aquest expert serà designat pel registrador mercantil del domicili social a sol·licitud de la societat o de qualsevol dels socis titulars de les participacions o de les accions objecte de valoració.

A aquest efecte, per a l’exercici de la seva funció, l’expert podrà obtenir de la societat totes les informacions i la documentació que consideri útil i necessària, així com fer les verificacions que consideri necessàries. L’expert nomenat pel Registre Mercantil comptarà amb un termini màxim de dos mesos, comptador des del seu nomenament, per a emetre el seu informe, que notificarà immediatament per conducte notarial a la societat i als socis afectats, acompanyant-ne còpia. Així mateix, dipositarà d’una altra còpia de l’informe elaborat en el Registre Mercantil.

Com que es tracta d’un supòsit de separació voluntària del soci, la retribució de l’expert serà a càrrec de la societat.

2.3. Reemborsament del valor de les accions o participacions

Dins dels dos mesos següents a la recepció de l’informe de valoració, els socis afectats tindran dret a obtenir al domicili social el valor raonable de les seves participacions socials o accions en concepte de preu de les que la societat adquireix o de reemborsament de les que s’amortitzen.

Transcorregut aquest termini, els administradors consignaran en una entitat de crèdit del terme municipal on radiqui el domicili social, a nom dels interessats, la quantitat corresponent al valor referit.

2.4. Responsabilitats dels socis que se separen

Els socis de les societats de responsabilitat limitada als quals s’hagués reemborsat el valor de les participacions, en la mesura en què per aquesta via s’amortitzen les dites participacions, quedaran subjectes al règim de responsabilitat per deutes socials establert per al cas de reducció de capital per restitució d’aportacions. En aquesta mesura, aquests socis respondran solidàriament amb la societat del pagament dels deutes socials contrets amb anterioritat a la data en què s’hagués aprovat la reducció.

La responsabilitat del soci separat tindrà com a límit l’import de la quantitat percebuda en concepte de restitució de l’aportació social, i prescriurà als cinc anys comptadors des de la data en què la reducció fos oposable a tercers. A fi de salvar aquesta responsabilitat, caldrà dotar una reserva amb càrrec a beneficis o reserves per un import igual al percebut pel soci en concepte de reemborsament, que serà indisponible durant aquell mateix termini (cinc anys). Tot això, llevat que els deutes amb tercers haguessin estat íntegrament i totalment satisfets abans de finalitzar aquest termini.

2.5. Elevació a públic

Efectuat el reemborsament o consignat l’import de les accions o participacions del soci que es va separar de la societat, els administradors, sense necessitat d’acord específic de la junta general, atorgaran immediatament escriptura pública de reducció del capital social expressant en aquesta les participacions o accions amortitzades, la identitat del soci o els socis afectats, la causa de l’amortització, la data de reemborsament o de la consignació i la xifra a la qual hagués quedat reduït el capital social.

En el cas que, com a conseqüència de la reducció, el capital social descendís per sota del mínim legal, es tindrà en compte el que es disposa en aquesta llei en matèria de dissolució.

ATENCIÓ
Amb l’entrada en vigor de l’article 348 bis de la Llei de Societats de Capital, s’està dotant d’una eina als socis minoritaris perquè vegin satisfetes les seves expectatives de veure retribuïda la seva participació, enfront de la negativa d’altres socis que perceben una retribució bé per l’exercici de funcions directives, bé per la prestació d’un treball dins de la societat. Esperem que la mesura no acabi agafant una deriva indesitjable, descapitalitzant societats o obligant-les a prendre decisions contràries al que s’estableix en altres normes, especialment pel que fa a la normativa tributària.