Novetats legals i jurisprudencials a començament de 2017

En les línies següents comentarem les principals novetats legals i jurisprudencials que s’han produït al començament del nou any, com són les que regulen el Salari Mínim Interprofessional, l’ampliació del permís de paternitat, les bases de cotització a la Seguretat Social, les pensions públiques, la nova regulació de la Reclamació Prèvia a efectes laborals i l’abast de la subrogació laboral quan es produeix una transmissió de la unitat productiva en el marc d’un concurs.

Salari Mínim Interprofessional (SMI 2017)

El Reial Decret 742/2016, publicat en el BOE del 31 de desembre, fixa la quantia del salari mínim interprofessional per a l’any 2017 en 23,59 €/dia o 707,70 €/mes, xifra que suposa un increment del 8% respecte de les vigents l’any anterior, i 9.907,80 € en còmput anual.

L’SMI dels empleats de la llar que treballin per hores, en règim extern, serà de 5,54 € per hora efectivament treballada.

Malgrat això, i encara que pogués semblar que l’increment del 8% és molt important, hem de matisar l’afectació d’aquesta pujada, per a la qual cosa hem d’acudir de manera inevitable al text complet del Reial decret 742/2016, de 30 de desembre (BOE de 31 desembre) –Disposicions Transitòries 1a i 2a– que regula l’increment de l’SMI, atès que l’afectació de l’increment aprovat no és absoluta ni retroactiva.

Vegem-ne alguns exemples

Pel que fa a l’afectació de l’increment aprovat en relació amb els convenis col·lectius en vigor: tret de pacte en contrari, les quanties de l’SMI de 2016 continuaran sent aplicables durant el 2017 als convenis col·lectius vigents el dia d’entrada en vigor del Reial Decret (1 de gener de 2017) que facin servir l’SMI com a referència per determinar la quantia del salari.

Igualment, quan la vigència d’un conveni excedeixi de 2017, tret d’acord al contrari, la quantia de l’SMI s’entendrà referida, per als anys següents, a la fixada per al 2016 incrementada segons l’objectiu d’inflació del Banc Central Europeu.

D’altra banda, quant a l’afectació d’aquest increment a normes i relacions privades, cal dir que la nova quantia de l’SMI no afectarà les referències que es contenen en normes no estatals (és a dir, en normes autonòmiques i municipals) i els contractes i pactes de naturalesa privada vigents el dia d’entrada en vigor del Reial Decret que facin servir el salari SMI com a referència a qualsevol efecte, tret que les parts acordin l’aplicació de les noves quanties de l’SMI. En aquests casos s’aplicarà l’SMI per al 2016 incrementat en el percentatge d’increment de l’IPREM.

D’aquesta manera segons algunes anàlisis d’urgència fetes sobre aquesta qüestió, sembla que es produeix un efecte neutralitzador de l’increment del nou import per als convenis i contractes que ja estiguessin en vigor l’1 de gener de 2017. I, al seu torn, una picada d’ullet als agents socials, tendent a la cerca de fórmules alternatives per a la referència d’increments salarials.

Ampliació de la durada del permís de paternitat

La Llei 9/2009 d’ampliació de la durada del permís de paternitat ha entrat en vigor amb data 1/1/2017, tal com estableix la Disposició Final onzena de la Llei 48/2015 de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016.

Per tant, els treballadors tindran dret a un permís de paternitat de quatre setmanes ininterrompudes, en els supòsits de naixement de fill, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, que hagin tingut lloc a partir de l’1/1/2017.

En els supòsits de part, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment múltiples, el permís de paternitat s’ampliarà dos dies més per cada fill a partir del segon.

La durada del permís de paternitat està regulada en l’art. 48.7 del Text Refós de la Llei d’Estatut dels Treballadors (RD Leg 2/2015), i en l’art.49 c) del Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (RD Leg 5/2015).

Quant al fet causant de la prestació, sembla que l’INSS ha adoptat com a criteri interpretatiu intern que la prestació ampliada de 4 setmanes per paternitat únicament es reconeixerà respecte dels naixements, adopcions i acolliments produïts a partir de l’1 de gener de 2017, i no als anteriors encara que la sol·licitud sí que es produeixi el 2017. Es basa, per a fer-ho, en la interpretació literal de la Disposició Transitòria setena de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, d’on procedeix el reconeixement d’un permís de paternitat.

Bases de cotització a la Seguretat Social

En tercer lloc, en matèria de Seguretat Social, cal ressaltar l’increment del 3%, respecte de les vigents l’any 2016, de les quantitats del límit màxim de la base de cotització a la Seguretat Social i de les bases màximes de cotització aplicables en cadascun dels règims de la Seguretat Social. El Govern va aprovar aquesta mesura per mitjà del Reial Decret-Llei 3/2016, de 2 de desembre (BOE 3 de desembre), pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

Pensions públiques

Finalment, les pensions han tornat a incrementar-se un 0,25%, previsió recollida ja en l’LPGE per al 2016, si bé l’RDL 3/2016 conté un mandat dirigit al Govern perquè les pensions futures s’ajustin a les recomanacions derivades del seguiment del Pacte de Toledo i dels acords en el marc del diàleg social.

Nova regulació de la Reclamació Prèvia a l’efecte laboral

El 2 d’octubre de 2016 passat va entrar en vigor la nova Llei de Procediment Administratiu regulada per la Llei 39/2015 d’1 d’octubre.

En la Disposició Final tercera, aquesta norma escomet una reforma important de la Llei de Jurisdicció Social, sobretot referent a la Reclamació Prèvia, que afecta essencialment als articles 64 i següents de l’LJRS.

Aquesta modificació ha plantejat, segons la doctrina, tres dubtes interpretatius connectats íntimament:

– S’ha substituït el requisit de Reclamació Prèvia a la via judicial social per l’esgotament de la via administrativa en la forma establerta en la normativa de procediment administratiu aplicable?

– S’ha substituït el requisit de la reclamació prèvia a la via judicial social per l’intent de conciliació o, si és el cas, de mediació davant el servei administratiu corresponent o davant l’òrgan que assumeixi aquestes funcions?

– Cal acudir directament a la via judicial per demandar l’Administració pública quan no exerceix potestat pública?

En vista d’aquestes qüestions, s’han obert tres possibilitats:

a) Substituir la Reclamació Prèvia per l’esgotament de la via administrativa, per exemple amb un recurs d’alçada.

b) Substituir la Reclamació Prèvia per la conciliació davant l’òrgan administratiu existent, com si es tractés d’una entitat privada.

c) Acudir directament a la via judicial.

La interpretació defensada per aquesta tercera postura doctrinal ha estat acollida pel Departament Social de l’Advocacia de l’Estat mitjançant la Comunicació Laboral 67/2016, de data 18 d’octubre de 2016.

És la postura doctrinal que s’acomoda millor al tenor literal de la norma interpretada, així com a la finalitat de la reforma operada per l’LPAC.

Tot i això, caldrà esperar a la reacció dels primers jutjats i tribunals per a determinar si serà la postura acollida en interpretació dels articles 69 i següents de l’LRJS.

Abast de la subrogació laboral quan es produeix una transmissió de la unitat productiva en el marc d’un concurs

Els darrers mesos, les sales socials de diversos Tribunals de Justícia han dictat algunes sentències que aclareixen, en vista dels arts. 148 i 149.2 LC (segons redacció anterior a l’RDL 11/2014 i a la Llei 9/2015), l’abast de la subrogació laboral quan es produeix una transmissió de la unitat productiva en el marc d’un concurs.

N’és un exemple clar la sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 23 de febrer de 2016 i la més recent de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (seu de Valladolid) del 7 de desembre de 2016.

Es tracta d’un supòsit en què l’acte d’aprovació del pla de liquidació acollia, en tots els seus termes, l’oferta per a l’adquisició de la unitat productiva, que preveia l’adquisició de l’assumpció d’una sèrie de treballadors, entre els quals no hi havia els recurrents, i a més l’adquirent tenia l’obligació d’assumir els salaris i les despeses de Seguretat Social dels treballadors subrogats des de la data en què tindria lloc la subrogació i no existia successió d’empresa a l’efecte laboral o de Seguretat Social en relació amb els deutes anteriors a l’alienació de la unitat productiva.

S’entén que la previsió sobre successió d’empresa a l’efecte laborals de l’art. 149.2 LC és supletòria, i que s’aplica només en el cas que no s’aprovi un pla de liquidació o en allò que no preveu el pla aprovat. La decisió del Jutge Mercantil sobre l’abast de la subrogació entra dins de la seva competència i vincula l’ordre social; no seria acceptable que l’ordre social resolgués sobre l’abast de la responsabilitat laboral de l’adquirent de la unitat productiva en termes diferents als fixats pel Jutge Mercantil en l’acte d’aprovació del pla de liquidació.

La Sala entén que s’ha produït una successió d’actius autoritzada judicialment a exclusió de responsabilitat per l’adquirent respecte dels deutes laborals de la transmitent, per la qual cosa no ha tingut lloc una successió empresarial de l’art. 44 ET ni tampoc resulta aplicable l’art. 149.2 LC. Com que els recurrents no formaven part de la llista dels treballadors assumits, l’adquirent de la unitat productiva no ha de respondre dels imports deguts a aquells per part de la concursada.