El BOE PUBLICA EL CANVI DE L’IMPOST DE SOCIETATS, QUE ES MANTINDRÀ, ALMENYS, FINS AL 2018

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat de forma extraordinària el Reial Decret-Llei que estableix un tipus mínim del pagament fraccionat del 23% en l’Impost de societats per a les empreses que facturin més de 10 milions d’euros anuals, unes 9.000, i del 25% per a bancs i refineries.

La mesura, per als pagaments fraccionats que fan les empreses a l’octubre i al desembre, es mantindrà, per tant, almenys tres exercicis pressupostaris (2016, 2017 i 2018) i afectarà les 9.000 empreses que actualment facturen més de 10 milions d’euros.

Així mateix, el pagament fraccionat mínim serà del 25% del resultat comptable positiu per a les empreses també amb facturació superior als 10 milions i que compten amb un tipus de gravamen incrementat del 30% en l’Impost de societats (el tipus general del gravamen és del 25%). Aquest percentatge s’aplicarà a les entitats de crèdit i a les companyies dedicades a l’exploració de jaciments d’hidrocarburs.

Tanmateix, l’aplicació del nou pagament fraccionat mínim comptarà amb algunes excepcions, com ara les rendes derivades d’operacions de quitació conseqüència d’un acord de creditors i les rendes exemptes que afectin entitats sense ànim de lucre.

A més, es modifica també el càlcul del pagament fraccionat per a les empreses amb volum de facturació superior a 10 milions d’euros, amb la finalitat d’aproximar-lo al tipus nominal de l’impost. D’aquesta manera, s’aplicarà el 24% de la base imposable en comptes del 17% actual.

EN VIGOR FINS AL 2018

En principi estarà en vigor, almenys, fins a l’any 2018, que és quan el dèficit públic s’ha de situar per sota del 3% segons el que s’ha acordat amb Brussel·les.

Així ho va anunciar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. “El nou sistema no té termini de caducitat, sinó que projectarà les seves conseqüències fins que Espanya redueixi el seu dèficit públic per sota del 3%, per la qual cosa cal mirar cap al 2018”, va subratllar el ministre, després de recordar que la mesura permetrà recaptar uns 8.300 milions més perquè l’Impost de societats torni als 20.000 milions de recaptació anuals dels últims exercicis.

El ministre va negar que es tracti d’una pujada de l’impost i va parlar de “restablir” el sistema de tipus mínim de pagaments fraccionats que va estar en vigor entre el 2012 i el 2015 i que es va suprimir precisament aquest any, si bé en aquella ocasió el tipus mínim es va establir en el 12% i per a empreses de 20 milions de facturació i ara és pràcticament el doble i a partir de 10 milions. L’objectiu és “mantenir el mateix ritme d’ingressos” per aquest impost que es registrava els darrers anys.

APLICACIÓ IMMEDIATA I “BONA RECEPCIÓ” DELS GRUPS

En cas de no fer-ho, va explicar el ministre, Espanya no podrà complir aquest any l’objectiu de dèficit del 4,6% compromès amb Brussel·les, atès que l’economia espanyola “no es pot permetre” en aquestes circumstàncies una caiguda dels ingressos per l’Impost de societats. Per això s’aplica per primera vegada per al pagament fraccionat del mes d’octubre.

Montoro va dir que en les negociacions per a aconseguir el suport necessari per a poder confirmar el decret llei de l’Impost de societats i modificar la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera per a fixar els nous objectius de dèficit a les comunitats autònomes ha trobat “bon ressò”, ja que “és possible coincidir encara que cadascú tingui els seus matisos”.

1.000 MILIONS MÉS DE LA QUANTITAT PRESSUPOSTADA PER IRPF

El ministre ha admès que l’augment del tipus mínim del pagament fraccionat s’ha aprovat perquè no hi havia més remei si Espanya volia complir els objectius de dèficit. “Si anéssim sobrats no ho faríem, el que estem fent és el que s’ha de fer”, ha reconegut Montoro, després de mostrar el seu convenciment que la mesura anirà “en benefici” de les empreses.

Montoro ha admès que es va passar “de frenada en la baixada” aprovada en l’Impost de societats, si bé ha expressat la seva satisfacció pel fet que la decisió vagi en la línia del propòsit de disminuir els impostos a la ciutadania.

Amb aquest avançament aprovat, que permetrà recaptar 8.300 milions d’euros més, es podran eixugar les xifres de dèficit, a la qual cosa també s’uniran els 1.000 milions d’euros més del pressupostat que preveu recaptar aquest any l’Executiu per IRPF, segons va indicar Montoro.

Europa Press

EL CALENDARI LABORAL PER AL 2017 RECULL 12 DIES FESTIUS, NOU DE COMUNS A TOT ESPAÑY

El calendari laboral per al 2017 recull un total de 12 dies festius, dels quals nou se celebraran de forma conjunta a tot Espanya, segons una resolució de la Direcció General d’Ocupació publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

En concret, 8 d’aquests 12 dies seran festius nacionals “no substituïbles”: 14 d’abril (divendres), 1 de maig (dilluns), 15 d’agost (dimarts), 12 d’octubre (dijous), 1 de novembre (dimecres), 6 de desembre (dimecres), 8 de desembre (divendres) i 25 de desembre (dilluns).

A més, a aquests festius se’n suma un altre més, el 6 de gener, Dia de Reis (divendres), que serà festa en totes les comunitats autònomes perquè cap regió ha decidit canviar aquest festiu a un altre dia.

Hi ha altres quatre festius nacionals que les comunitats autònomes poden substituir: el 2 de gener (dilluns després d’Any Nou), que serà festiu únicament a Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó, Múrcia i Melilla; i el 13 d’abril (Dijous Sant), que serà festa a totes les comunitats autònomes menys a Catalunya, regió que ha optat per traslladar-lo al 17 d’abril (Dilluns de Pasqua).

També tenen la consideració de festiu “substituïble” el dilluns 20 de març (l’endemà de Sant Josep) i el dimarts 25 de juliol (festivitat de l’apòstol Sant Jaume).

El 20 de març serà festiu únicament a Extremadura i Madrid i el 25 de juliol a Galícia, Navarra i el País Basc.

A tots aquests dies festius, cal sumar el dia que cada comunitat autònoma estableix com a festa pròpia, i els dos dies festius locals de cada ciutat. En total, com cada any, hi haurà 14 dies no laborables el 2017.

Així, el 2017 tornen a afegir-se festius nacionals com l’1 de maig (Dia del Treball) i el 25 de desembre (Nativitat del Senyor), que no es recollien en el calendari de festius de 2016 perquè queien en diumenge.

Europa Press

SET PREGUNTES DAVANT LA DEFUNCIÓ DEL PENSIONISTA

1. Cal comunicar la mort d’un familiar pensionista?

Sempre. La normativa obliga el pensionista a comunicar a l’Entitat gestora les variacions tant d’índole econòmica com de canvi de dades, o canvi de la situació familiar. Lògicament, la defunció del pensionista la comunicaran els familiars i és obligatori comunicar-la en qualsevol cas. L’omissió de l’obligació de comunicar pot ser motiu d’infracció.

2. On cal comunicar-ho?

Es comunicarà en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS) de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de la xarxa nacional, o bé trametent per correu el document acreditatiu de la defunció.

3. Quins tràmits i documentació he d’aportar i en quin termini?

Només és necessari aportar el certificat de defunció del pensionista.

El certificat mèdic de defunció és el document oficial que acredita la mort d’una persona. L’expedeix el metge que ha tractat el difunt, i ha de ser estès en el model oficial del Col·legi de Metges.

Posteriorment, el certificat s’ha de presentar en el Registre Civil, per procedir a la seva
inscripció.

El termini per a comunicar aquests canvis és dins dels 30 dies següents a la data en què es produeixi la variació; en aquest cas, la defunció.

4. Quina serà la liquidació econòmica de la pensió del difunt o la difunta?

Les pensions de la Seguretat Social es meriten per mensualitats naturals i se satisfan en 14 pagues, 12 d’ordinàries i 2 d’extraordinàries.

Les mensualitats ordinàries s’abonen íntegres, inclosa la corresponent al mes en què es produeixi l’extinció del dret. Per tant, quan un pensionista mor, la Seguretat Social li paga el mes complet, independentment del dia que hagi mort.

5. Té dret a paga extraordinària posterior?

En tots els supòsits d’extinció de la pensió, la paga extraordinària, posterior a l’última percebuda, s’entendrà meritada el dia 1 del mes en què es produeixi la causa de l’extinció. S’abonarà, juntament amb l’última mensualitat de la pensió a què es tingués dret si la baixa per defunció s’ha processat en termini. En un altre cas, s’haurà de sol·licitar l’abonament de la paga extra com a meritada i no percebuda. Per al càlcul s’apliquen les regles següents:

Si és la corresponent al mes de juny, s’abonarà a raó d’una sisena part per cadascun dels mesos compresos entre el mes de desembre de l’any anterior i el mes en què es produeixi la suspensió de la percepció de la pensió o la causa d’extinció d’aquesta, tots dos inclosos.

Si és la corresponent al mes de novembre, s’abonarà a raó d’una sisena part per cadascun dels mesos compresos entre el mes de juny del mateix any i el mes en què es produeixi la suspensió de la percepció de la pensió o la causa d’extinció, tots dos inclosos.

6. Em poden reclamar les quantitats cobrades indegudament?

Sí. Les persones que hagin percebut indegudament prestacions de la Seguretat Social estaran obligades a reintegrar-ne l’import.

Els qui, per acció o omissió, hagin contribuït a possibilitar aquestes percepcions, respondran subsidiàriament amb els perceptors del seu reintegrament, tret de bona fe provada.

7. La mort del familiar pensionista, em pot donar lloc a una altra pensió?

La defunció d’un familiar que fos beneficiari d’una pensió pot generar el dret a cobrar altres pensions, com la pensió de viduïtat o d’orfandat, també denominades prestacions per mort i supervivència, que sorgeixen amb el decés del primer.

Les prestacions per mort i supervivència estan destinades a compensar la situació de necessitat econòmica que produeix, per determinades persones, la defunció d’unes altres.

Els Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS) informaran sobre les diferents prestacions de supervivència. També poden sol·licitar-se de forma presencial en un CAISS o de forma telemàtica per mitjà del portal La teva Seguretat Social.

Seguretat Social Activa

BRUSSEL·LES INFORMARÀ L’EUROGRUP SOBRE LA CONGELACIÓ DE FONS A ESPANYA PEL DÈFICIT

L a Comissió Europea informarà els ministres d’Economia i Finances de l’eurozona (Eurogrup) sobre el “diàleg estructurat” amb el Parlament Europeu en relació amb la possible congelació de fons europeus per haver incomplert l’objectiu de dèficit l’any passat.

L’Executiu comunitari ha de presentar una proposta per a suspendre part dels fons estructurals i d’inversió dels dos països per al 2017 després que incomplissin els seus objectius el 2015. No obstant això, ho ha de consultar abans al Parlament Europeu, encara que la seva opinió no sigui vinculant.

Així, un alt funcionari de l’Eurogrup ha assegurat que espera que Brussel·les exposi breument les seves conclusions després d’aquesta primera sessió al Parlament Europeu “perquè els ministres tinguin una millor apreciació” sobre la qüestió. En qualsevol cas, les mateixes fonts han recordat que el diàleg amb l’Eurocambra és únicament un “requisit legal” abans que la Comissió pugui fer els passos següents.

El vicepresident de l’Executiu comunitari responsable d’Ocupació i Creixement, Jyrki Katainen, i la comissària de Política Regional, Corina Cretu, van defensar davant les comissions parlamentàries d’Afers Monetaris i de Desenvolupament Regional que l’Executiu comunitari està “obligat legalment” a congelar part d’aquests fons.

Tot i això, la majoria dels grups polítics van mostrar el seu rebuig a aquesta possibilitat, que alguns eurodiputats van titllar com “d’absurda”, i van demanar a Brussel·les que reconsiderés la seva posició.

Després d’aquesta primera trobada, l’Eurocambra va decidir continuar amb el diàleg estructurat pel fet d’estimar que és necessari recaptar més informació sobre la suspensió dels fons. Per aquest motiu, els líders dels grups parlamentaris i el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, han afirmat que convidaran a una nova audiència els ministres d’Economia d’Espanya i Portugal, i que posteriorment decidiran sobre els passos següents.

La Comissió Europea, per la seva banda, no es planteja presentar la seva proposta sobre la congelació de fons fins que el Parlament Europeu no doni per tancat el “diàleg estructurat”, tal com han informat fonts comunitàries.

En qualsevol cas, l’Executiu comunitari ha deixat clar que aixecarà “immediatament” la suspensió dels fons una vegada que certifiqui que Espanya ha pres mesures efectives per a corregir el desviament dels seus comptes públics.

Europa Press