COMPTA-1 ASSESSORS, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

FISCAL

PAGAMENTS FRACCIONATS IMPOST SOCIETATS

Reial decret-llei 2/2016, de 30 de setembre, pel qual s’introdueixen mesures tributàries dirigides a la reducció del dèficit públic (BOE 30/09/2016)

Ordre HAP/1552/2016, de 30 de setembre, per la qual es modifiquen els models 222 i 202, de pagaments fraccionats a compte (BOE 30/09/2016)

Augmenten els pagaments fraccionats de l’Impost de societats per a grans empreses a partir de l’octubre de 2016 i es modifiquen els models 222 i 202, per adaptar-los a aquest augment.

S’aplica ja als pagaments fraccionats que han d’efectuar-se en el mes d’octubre i desembre de 2016.

Aquestes dues normes han aprovat l’augment de pagaments fraccionats de l’Impost de societats per a grans empreses i la modificació dels models 222 i 202, a fi d’adaptar-los a aquest augment.

Objectiu de la modificació

Augmentar de manera immediata els ingressos públics, per contribuir a aconseguir l’objectiu de dèficit exigit per la Unió Europea, incrementant la recaptació pels pagaments fraccionats de l’Impost de societats que han d’efectuar les grans empreses.

Qui afecta?

Els contribuents l’import net de negocis dels quals els 12 mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu sigui almenys de 10.000.000 d’euros.

Quant s’augmenta?

S’estableix un tipus mínim de pagament fraccionat i s’incrementa la proporció del pagament fraccionat.

Temps mínim del pagament fraccionat

S’estableix un tipus mínim del 23% del resultat comptable positiu de l’exercici dels 3, 9 o 11 primers mesos de cada any natural o de l’exercici transcorregut des de l’inici del període impositiu fins al dia anterior a l’inici de cada període d’ingrés del pagament fraccionat (per a contribuents el període impositiu dels quals no coincideixi amb l’any natural).

El tipus mínim serà del 25% del resultat comptable positiu, per a les entitats que tributin al tipus del 30%: entitats de crèdit i les dedicades a l’exploració, recerca i explotació de jaciments d’hidrocarburs.

Excepcions a l’aplicació del nou pagament fraccionat mínim: rendes derivades d’operacions de quitació conseqüència d’un acord de creditors i rendes exemptes que afectin entitats sense ànim de lucre.

Increment del percentatge de pagament fraccionat quantificat sobre la base imposable de l’impost

En el càlcul d’aquesta modalitat de pagament fraccionat, el percentatge que es calculava fins ara multiplicant per 5/7 el tipus de gravamen de l’entitat arrodonit per defecte passa a calcular-se multiplicant per 19/20 el tipus de gravamen arrodonit per excés.

Així, per al tipus de gravamen general, el percentatge que es prenia, que era del 17% (5/7 x 25), passa a ser del 24% (19/20 x 25%).

A partir de quin moment?

S’aplica ja als pagaments fraccionats que s’han d’efectuar els mesos d’octubre i de desembre de 2016.

Fins quan?

Encara que la norma no estableix un termini màxim de vigència, el Ministre d’Hisenda ha manifestat que aquesta mesura estarà en vigor, almenys, fins a l’any 2018, que és quan el dèficit públic ha de col·locar-se per sota del 3% segons el que s’ha acordat amb Brussel·les.

Què canvia en els models 222 i 202?

Es modifica el literal de la casella 33 dels models 222 i 202, en la qual s’ha de consignar el càlcul de l’import mínim a ingressar, que queda com segueix «Mínim per ingressar (només per a empreses amb CN igual o superior a 10 milions d’euros)».

Terminis per a efectuar els pagaments fraccionats

Els terminis no han variat: són 3 pagaments anuals que s’han de fer durant els 20 primers dies naturals dels mesos d’abril, octubre i desembre. Tanmateix, quan s’opti per la domiciliació bancària com a forma de pagament, el termini serà de l’1 al 15, els dos inclosos, d’aquests mesos.

LABORAL

NOVA LLEI DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE 02/10/2015)

La norma que ha entrat en vigor l’any de la seva publicació en el BOE, és a dir, el 2 d’octubre de 2016, excepte les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic, que produiran efectes als dos anys de la seva entrada en vigor; és a dir, el 2 d’octubre de 2017.

Com afecta la norma en l’àmbit social?

Regula les relacions externes entre l’Administració i els ciutadans i pretén implantar una Administració totalment electrònica, interconnectada i transparent, a fi de millorar l’agilitat dels procediments administratius i reduir els temps de tramitació.

Pel que fa a l’àmbit laboral, els recursos administratius passen a regular-se en els articles 112 a 126 (actualment, art. 107 a 119 Llei 30/1992), de forma similar a l’actual i mantenint la revisió d’ofici i els recursos existents fins avui (alçada, potestatiu de reposició i extraordinari de revisió). Com a novetats, destaquen:

Se suprimeixen les reclamacions prèvies en via civil i laboral, per la seva escassa utilitat pràctica (TÍTOL VIII actual, “De les reclamacions prèvies a l’exercici de les accions civils i laborals”, art. 120 a 126 Llei 30/1992), i correlativament es modifica la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social, d’acord amb el que s’indica més avall.

Quan una Administració hagi de resoldre una pluralitat de recursos administratius que portin causa d’un mateix acte administratiu i s’hagués interposat un recurs judicial contra la resolució administrativa o contra l’acte presumpte desestimatori, podrà suspendre el termini per resoldre fins que recaigui pronunciament judicial.

Òbviament, la Llei deroga l’actual Llei 30/1992, de 26 de novembre i modifica la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica, en el sentit que tindran plens efectes jurídics tots els sistemes d’identificació i signatura electrònica, previstos en la LPACAP, i, el que aquí més ens interessa, la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social.

MODIFICACIONS DE LA LLEI REGULADORA DE LA JURISDICCIÓ SOCIAL

Derivat de l’anterior, especialment de la supressió de la reclamació prèvia en via laboral de la Llei reguladora del procediment administratiu, el procediment social es veu afectat en el que segueix:

1. Fins ara, la reclamació prèvia en via administrativa es plantejava com un requisit previ per a executar accions de dret laboral contra l’estat, les Comunitats Autònomes, les entitats locals o les entitats de Dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents d’aquests, tret que una Llei exceptués el requisit.

La nova Llei l’elimina, de manera que la reclamació prèvia queda circumscrita als procediments en matèria de prestacions de Seguretat Social, com a requisit previ a la interposició de la demanda i quant a la reconvenció, art. 71 i 85 LJS. I en els altres processos contra l’estat i ens públics, se suprimeix tota referència a la reclamació prèvia i els seus terminis, de manera que queden exceptuats de celebrar l’acte de conciliació o mediació prèvia abans d’interposar-se la demanda respectiva, encara que sí que s’ha d’esgotar la via administrativa (ja no es parla, a més, de reclamació prèvia, abans sí quan fos procedent), art. 64 i 69 LJS.

2. Pel mateix motiu, desapareix el referent a les excepcions a la reclamació prèvia, i queden només les excepcions a l’esgotament de la via administrativa, art. 70 LJS.

3. El mateix pel que fa als seus efectes, de manera que només queden els de la reclamació prèvia en matèria de prestacions de la Seguretat Social, art. 73 LJS.

4. A més, el requisit de formular reclamació administrativa prèvia per demandar l’Estat pels salaris de tramitació en via judicial, és substituït pel d’esgotar la via administrativa prèvia, art. 117 LJS.

Finalment, en la mateixa data i de la mateixa entrada en vigor que aquesta Llei 39/2015, es va publicar la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. I en les dues normes s’estableix que, en general, les referències a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, s’han d’entendre fetes a una o una altra, segons correspongui.

MERCANTIL

INFORMACIÓ FINANCERA PER A PIMES I AUTÒNOMS

Llei 5/2015, de 27 d’abril , de foment del finançament empresarial (BOE 28/04/2015)

Circular 6/2016, de 30 de juny, del Banc d’Espanya, a les entitats de crèdit i als establiments financers de crèdit per la qual es determinen el contingut i el format del document «Informació Financera-PIME» i s’especifica la metodologia de qualificació de risc prevista en la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial (BOE 11/07/2016)

Quan les entitats decideixin cancel·lar o reduir el flux de finançament als seus clients pimes i autònoms, a més d’informar-los amb un preavís de tres mesos, els hauran de fer lliurament d’una extensa informació sobre la situació financera i l’historial de pagaments.

La Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial, té com un dels objectius fonamentals fomentar i impulsar el finançament de les petites i mitjanes empreses mitjançant dues vies complementàries: fer més flexible i accessible el finançament bancari i desenvolupar mitjans alternatius de finançament.

Per tal de facilitar l’accés al finançament bancari, el capítol I del títol I de la citada Llei, l’aplicació de la qual s’estén també als treballadors autònoms, estableix que, quan les entitats decideixin cancel·lar o reduir el flux de finançament als seus clients pimes i treballadors autònoms, a més d’informar-los amb un preavís de tres mesos, els hauran de fer lliurament d’una extensa informació sobre la seva situació financera i l’historial de pagaments en un document anomenat «Informació Financera-PIME». Aquest document, que inclourà una qualificació de risc de l’acreditat, haurà de ser lliurat també en qualsevol altra circumstància, previ pagament de la tarifa corresponent, a sol·licitud de l’acreditat. Amb l’objectiu d’aconseguir que la informació sigui comparable i fidedigna, la Llei 5/2015, de 27 d’abril, va encomanar al Banc d’Espanya tant l’especificació del contingut i del format del document esmentat com l’elaboració d’una metodologia estandarditzada per a l’avaluació de la qualitat creditora de les pimes i dels treballadors autònoms per obtenir-ne una qualificació del risc. Amb aquesta finalitat, l’11 d’octubre de 2016 entra en vigor la Circular 6/2016, de 30 de juny, del Banc d’Espanya, coneguda com “Circular Pime”, en la qual s’exigeix que el contingut de la informació referida es divideixi en els apartats següents:

I. Declaracions a la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya.

II. Dades comunicades per l’entitat a empreses que prestin serveis d’informació sobre la solvència patrimonial i el crèdit.

III. Historial creditici. Referit als cinc anys anteriors a la data de la notificació o, si és dóna el cas de la sol·licitud i, com a mínim, amb les dades següents:

a. Una relació dels crèdits històrics i vigents, i dels imports pendents d’amortització.

b. Una relació cronològica de les obligacions impagades amb els seus detalls o, si no n’hi ha, la declaració expressa que l’acreditat ha complert íntegrament amb les seves obligacions.

c. Un estat de la situació actual d’impagaments.

d. Una relació dels concursos de creditors, acords de refinançament o extrajudicials de pagaments, embargaments, procediments d’execució i altres incidències judicials relacionades amb l’acreditat en els quals sigui part l’entitat.

e. Una relació dels contractes d’assegurances vinculades al flux de
finançament.

IV. Extracte dels moviments realitzats durant l’últim any en els contractes del flux de finançament de l’acreditat.

V. Qualificació del risc de l’acreditat.

Amb la finalitat d’homogeneïtzar l’estructura i el contingut d’aquesta qualificació i facilitar la cerca de noves fonts de finançament, es tenen en compte variables quantitatives com la situació financera (rendibilitat econòmica i financera, solvència, endeutament), qualitatives (antiguitat, els socis o el sector) i conductuals (alertes o descoberts).

La combinació d’aquests tres grups de variables permetrà qualificar el risc amb un ràting similar al de les grans empreses.