Les obligacions derivades de la Llei de Transparència

Amb la Llei de Transparència es pretén que l’acció dels responsables públics es vegi sotmesa a escrutini, i permeti als ciutadans conèixer les decisions que els afecten, la destinació i l’ús dels fons públics, o els criteris de les institucions públiques en matèria de despesa. Aquestes obligacions, lluny de quedar en l’estricte sector públic, s’estenen a l’àmbit empresarial, en la mesura en què el sector privat també es veu obligat a donar publicitat de la percepció de fons públics.

I. L'ORIGEN DE LA NORMA I ELS SEUS OBJETIUS

La gènesi de la norma objecte del nostre estudi la trobem en la Constitució espanyola de 1978, que garanteix en els articles 23 i 105.b el dret dels ciutadans a la participació en els afers públics, i a l’accés als arxius i registres administratius. Una apreciable producció normativa i jurisprudencial ha donat contingut i ha desenvolupat aquests drets. De la mateixa manera, els pactes i acords de dret internacional subscrits per Espanya reconeixen activament i expressament aquests drets: en concret, l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans empara “la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees”; o el dret de participació ciutadana recollit en l’article 21.1 de la Declaració Universal de Drets Humans i en l’article 25.a del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

A escala comunitària, la Unió Europea, en diferents moments, ha adoptat directives, d’abast sectorial, que han estat traslladades a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant la llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient; i de la llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic.

La Llei de Transparència, a més de tenir l’origen en la Constitució, recull els drets de participació ciutadana en el coneixement i control del sector públic, reconeguts en diferents Convenis i Declaracions internacionals, així com en la normativa comunitària.

Així doncs, amb caràcter previ a la promulgació de la Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, ja existien en l’ordenament jurídic espanyol normes sectorials que contenien obligacions concretes de publicitat activa per a determinats subjectes. Tot amb tot, aquesta regulació resultava insuficient i no acabava de satisfer les exigències socials i polítiques del moment en què es va promulgar la Llei objecte d’aquest comentari.

El dia 10 de desembre de 2013 es va publicar la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’objecte d’aquesta Llei és que la transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern siguin els eixos fonamentals de tota acció política. Entén el nostre legislador, a l’hora de promulgar aquesta norma, que, en la mesura en què l’acció dels responsables públics es vegi sotmesa a escrutini, i permeti així als ciutadans conèixer com es prenen les decisions que els afecten, la destinació i l’ús dels fons públics, o sota quins criteris actuen les nostres institucions, es podrà parlar de l’inici d’un procés en el qual els poders públics comencin a respondre a una societat madura, que és crítica, exigent i que demana la participació dels poders públics.

El que a primera vista es podria entendre com una simple manifestació voluntarista per part del legislador té, però, una ratificació positiva als països que han adoptat mesures d’aquest tipus.

El contingut de la Llei objecte del nostre comentari persegueix un objectiu triple: a. Incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública; b. Reconeix i garanteix l’accés a la informació; c. Estableix les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics, així com les conseqüències jurídiques derivades del seu incompliment.

L’objectiu de garantir l’increment i el reforç de la transparència en l’activitat pública, garantint l’accés a la informació, no queda relegat a l’estricte sector públic, sinó que abasta altres sectors, públics empresarials, o fins i tot privats.

D’aquesta manera, amb la Llei de Transparència s’avança i s’aprofundeix en la configuració d’obligacions de publicitat activa que, s’entén, han de vincular un ampli nombre de subjectes, entre els quals es troben totes les Administracions Públiques, els òrgans del Poder Legislatiu i Judicial pel que fa a les seves activitats subjectes a Dret Administratiu, així com altres òrgans constitucionals i estatutaris.

La Llei també resulta d’aplicació a determinades entitats que, per la rellevància pública especial que tenen, o per la seva condició de perceptors de fons públics, estaran obligats a reforçar la transparència de la seva activitat.

II. L’ÀMBIT SUBJECTIU DE LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA. UNA REFERÈNCIA ESPECIAL A LES ENTITATS PRIVADES

L’article 2 de la Llei de Transparència, quan regula l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei, recull profusament els obligats a publicar la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per a garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i el control de l’actuació pública. Inclou, entre d’altres, totes les Administracions Públiques, els organismes autònoms, les agències estatals, les entitats públiques empresarials i les entitats de dret públic, en la mesura en què tinguin atribuïdes funcions de regulació o control sobre un determinat sector o activitat, així com les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les Administracions Públiques, incloses les universitats públiques.

En relació amb les seves activitats subjectes a dret administratiu, la Llei s’aplica també a les corporacions de dret públic, a la Casa de Sa Majestat el Rei, al Congrés dels Diputats, al Senat, al Tribunal Constitucional i al Consell General del Poder Judicial, així com al Banc d’Espanya, al Consell d’Estat, al Defensor del Poble, al Tribunal de Comptes, al Consell Econòmic i Social i a les institucions autonòmiques anàlogues. També s’aplica a les societats mercantils en el capital social de les quals la participació directa o indirecta de les entitats esmentades sigui superior al 50%, a les fundacions del sector públic i a les associacions constituïdes per les Administracions, organismes i entitats a què s’ha fet referència.

L’article 3 de la Llei inclou expressament dins dels obligats a publicar la informació que a continuació es dirà, els partits polítics, les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials i totes les entitats privades que percebin una determinada quantitat d’ajudes o subvencions públiques.

Finalment, també hi queden obligades les persones que prestin serveis públics o que exerceixin potestats administratives, que hauran de subministrar a l’Administració a què es trobin vinculades, amb requeriment previ, tota la informació necessària per al compliment per aquella de les obligacions de la Llei de Transparència. Obligació que és igualment aplicable als adjudicataris de contractes del sector públic.

Queden obligades a publicar la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per a garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i el control de l’actuació pública les entitats privades que percebin ajudes o subvencions públiques que superin els cent mil euros.

Pel que fa a les entitats privades que percebin una determinada quantitat d’ajudes o subvencions públiques, la Llei de Transparència estableix que hi quedaran obligades aquelles que percebin durant el període d’un any:

a. ajudes o subvencions públiques en una quantia superior a cent mil euros, o; b. quan almenys el 40% del total dels seus ingressos anuals tinguin caràcter d’ajuda o subvenció pública, sempre que arribin com a mínim a la quantitat de cinc mil euros.

III. EL CONTINGUT DE LAS OBLIGACIONS DE TRANSPARÈNCIA

Els subjectes obligats a publicar la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per a garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i el control de l’actuació pública, publicaran de forma periòdica i actualitzada la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per a garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i el control de l’actuació pública.

Les entitats privades queden obligades a publicar la informació exigida per la Llei de Transparència a les seves pàgines web.

Per mandat legal exprés, la informació subjecta a les obligacions de transparència serà publicada a les corresponents seus electròniques o pàgines web i d’una manera clara, estructurada i entenedora per als interessats. La informació serà comprensible, fàcil d’accedir-hi i gratuïta i estarà a la disposició de les persones amb discapacitat en una modalitat subministrada per mitjans o en formats adequats, de manera que resultin accessibles i comprensibles.

Vegem quin és el contingut mínim exigible a les entitats privades, en la mesura en què estiguin obligades a fer-ho:

1. Informació institucional, organitzativa i de planificació

Els subjectes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol publicaran informació relativa a les funcions que desenvolupen, la normativa que els sigui aplicable, així com a la seva estructura organitzativa. A aquests efectes, inclouran un organigrama actualitzat que identifiqui els responsables dels diferents òrgans i el seu perfil i trajectòria professional.

2. Informació econòmica, pressupostària i estadística

a. Tots els contractes formalitzats amb l’Administració Pública, amb indicació de l’objecte, la durada, l’import de licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a la seva celebració, els instruments a través dels quals, si és el cas, s’ha publicitat, el nombre de licitadors participants en el procediment i la identitat de l’adjudicatari, així com les modificacions del contracte. Igualment seran objecte de publicació les decisions de desistiment i renúncia dels contractes; b. La relació dels convenis subscrits amb l’Administració Pública, amb esment de les parts signatàries, el seu objecte, el termini de durada, les modificacions realitzades, els obligats a la realització de les prestacions i, si és el cas, les obligacions econòmiques convingudes; c. Les subvencions i ajudes públiques concedides amb indicació del seu import, objectiu o finalitat i beneficiaris; d. Els comptes anuals de l’entitat; e. Les retribucions percebudes anualment pels responsables de les entitats.

IV. LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA EN L’ÀMBIT AUTONÒMIC<

L’article 5.2 de la Llei disposa que les obligacions de transparència s’entenen sense perjudici de l’aplicació de la normativa autonòmica corresponent o d’altres disposicions específiques que prevegin un règim més ampli en matèria de publicitat.

La Llei de Transparència té caràcter de norma bàsica, per la qual cosa bona part de les Comunitats Autònomes han promulgat les seves pròpies lleis sobre aquesta matèria.

Doncs bé, les diverses Comunitats Autònomes han legislat sobre aquesta matèria, partint del caràcter bàsic que, gairebé en la seva integritat, adopta la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, per la qual cosa a dia d’avui ens trobem amb regulació autonòmica sobre aquesta matèria a Andalusia (Llei 1/2014, de 24 de juny, de Transparència Pública d’Andalusia), Illes Balears (Llei 4/2011, de 31 de març, de la Bona Administració i del Bon Govern de les Illes Balears), Múrcia (Llei 12/2014, de 16 de desembre, de Transparència i Participació Ciutadana de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia), La Rioja (Llei 3/2014, d’11 de setembre, de Transparència i Bon Govern de La Rioja), Galícia (Llei 1/2016, de 18 de gener, de Transparència i Bon Govern), Extremadura (Llei 18/2015, de 23 de desembre, de Comptes Oberts per a l’Administració Pública Extremenya), Navarra (Llei Foral 11/2012, de 21 de juny, de la Transparència i del Govern Obert), Catalunya (Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern), Aragó (Llei 8/2015, de 25 de març, de Transparència de l’Activitat Pública i Participació Ciutadana d’Aragó), Astúries (Llei 8/2015, de 20 de març, de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació), Canàries (Llei 12/2014, de 26 de desembre, de Transparència i d’Accés a la Informació Pública), Castella i Lleó (Llei 3/2015, de 4 de març, de Transparència i Participació Ciutadana de Castella i Lleó) i Comunitat Valenciana (Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana).

V. ENTRADA EN VIGOR DE LA LLEI<

L’entrada en vigor de la Llei de Transparència no és lineal, sinó que es produirà en diferents moments, atenent el seu contingut.