Claus per a la pròxima declaració de renda

De nou, un any més, arribat el final de l’any fiscal, és el moment d’optimitzar la pròxima liquidació de l’Impost sobre la Renda. Arribats en aquest punt, els bons consells que se’ns hagin donat al llarg de l’any per a minorar la quota tributària, dins del marc legal vigent a la data del reportament, s’hauran tingut en compte convenientment i, en la mesura possible, s’hauran aplicat. Si no fos així, encara disposem d’un temps per a fer-ho.

I. UNA CAMPANYA DE RENDA AMB LA VISTA POSADA EN LA LLEI 26/2014

Sembla que hagi passat un segle des que, a mitjan any 2013, per Acord de Consell de Ministres de 5 de juliol, es va constituir una Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol amb la finalitat de revisar el conjunt del sistema tributari i elaborar una proposta de reforma a fi de contribuir a la consolidació fiscal del país i, en la mesura possible, coadjuvar a la recuperació econòmica d’Espanya. L’informe resultant d’aquests treballs es va lliurar al Govern al març de 2014, i són nombroses les propostes que s’hi contenen que s’han pres en consideració en els diversos projectes normatius en què es concretaria la reforma del sistema tributari. Així les coses, el Consell de Ministres de 20 de juny de 2014 va aprovar quatre Avantprojectes de Llei, arran de l’informe rebut del Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques sobre l’Avantprojecte de Llei de Reforma Tributària. Entre els seus objectius, a més dels ja esmentats, figurava una rebaixa d’impostos general, especialment per a les rendes mitjanes i baixes; un increment de l’equitat, beneficiant especialment famílies i persones amb discapacitat; el foment de l’estalvi a mitjà i llarg termini; la millora de la competitivitat de les empreses i un impuls a la lluita contra el frau.

Aquests avantprojectes van acabar plasmant-se en les diferents lleis que van acabar configurant el paquet normatiu anomenat “reforma fiscal”, si bé al nostre efecte en aquest moment ens interessa únicament la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, el text refós de la Llei de l’Impost sobre la Renda de no Residents, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes tributàries.

No ens aturarem ara en totes les novetats aparegudes al llarg dels anys passats amb incidència en l’Impost que ens disposem a liquidar; la nostra intenció, més modesta, se centra a reordenar la direcció fiscal, conformant-la a les normes vigents, atès que no és fins al 31 de desembre que finalitza l’any i es reporta l’impost. Portarem, doncs, a col·lació alguna de les mesures de més importància o que, al nostre parer, s’hagin de tenir en compte a l’hora de calcular i liquidar l’impost, minimitzant l’esforç fiscal.

II. QÜESTIONS QUE CAL CONSIDERAR EN LA PRÒXIMA AUTOLIQUIDACIÓ DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

1. Obligació de declarar

Amb caràcter general, no hauran de declarar els contribuents que obtinguin rendes procedents exclusivament de les fonts següents, en tributació individual o conjunta:

a) Rendiments íntegres del treball, amb el límit de 22.000 € anuals.

b) Rendiments íntegres del capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte, amb el límit conjunt de 1.600 € anuals.

c) Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat, amb el límit conjunt de 1.000 € anuals.

En tot cas, no hauran de declarar els contribuents que obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques, així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 € anuals i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €.

El límit a què ens referíem anteriorment, de 22.000 € de rendiments íntegres del treball, es redueix a 12.000 € per als contribuents que percebin rendiments íntegres del treball en els supòsits següents:

a) Quan procedeixin de més d’un pagador. Tot i això, el límit serà de 22.000 € anuals en els supòsits següents:

1r. Si la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors, per ordre de quantia, no supera en conjunt la quantitat de 1.500 € anuals.

2n. Quan es tracti de contribuents dels quals els únics rendiments del treball consisteixin en pensions i havers passius, i altres prestacions públiques per situacions d’incapacitat, jubilació, accident, malaltia, viduïtat, o similars, prestacions percebudes pels beneficiaris de plans de pensions, prestacions percebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurances concertades amb mutualitats de previsió social, i prestacions percebudes pels beneficiaris de les assegurances de dependència, entre d’altres, i la determinació del tipus de retenció aplicable s’hagués fet d’acord amb el procediment especial que s’estableixi reglamentàriament.

b) Quan es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats
per aliments diferents de les declarades exemptes de l’impost
expressament.

c) Quan el pagador dels rendiments del treball no estigui obligat a retenir d’acord amb el que es preveu reglamentàriament.

d) Quan es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a tipus fixos de retenció.

En tot cas, estaran obligats a declarar els contribuents que tinguin dret a deducció per doble imposició internacional o que facin aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat, plans de pensions, plans de previsió assegurats o mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial i assegurances de dependència que redueixin la base imposable.

2. Despeses deduïbles del rendiment net del treball

La modificació operada per la Llei 26/2014 sobre la Llei de l’Impost sobre la Renda va incorporar una nova lletra f) a l’apartat 2 de l’article 19 de la Llei a fi d’incorporar una nova despesa deduïble. En virtut d’aquesta modificació, s’estableix en concepte d’altres despeses diferents a les existents fins al moment un import de 2.000 € anuals.

Aquest import es pot veure incrementat en determinats supòsits. I així, si es tracta de contribuents aturats inscrits en l’oficina d’ocupació que acceptin un lloc de treball que exigeixi el trasllat de la seva residència habitual a un nou municipi, s’incrementarà aquesta quantia, en el període impositiu en què es produeixi el canvi de residència i en el següent, en 2.000 € anuals addicionals.

La modificació operada en aquest àmbit té en consideració el factor de la discapacitat dels treballadors, de tal manera que pel fet de tractar-se de persones amb discapacitat que obtinguin rendiments del treball com a treballadors actius, l’import de la partida “altres despeses” s’incrementarà en 3.500 € anuals. I per a les persones amb discapacitat que siguin treballadors actius que acreditin que necessiten ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65%, aquest increment serà de 7.750 € anuals.

3. Reducció per obtenció de rendiments del treball

Amb la modificació operada en l’article 20 de la Llei es dóna a aquest una nova redacció, se simplifica substancialment i es modifiquen les quanties que s’aplicaven fins ara. Així les coses, els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 14.450 €, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 €, minoraran el rendiment net del treball en les quanties següents:

a) Contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 11.250 €: 3.700 € anuals.

b) Contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 11.250 i 14.450 €: 3.700 € menys el resultat de multiplicar per 1,15625 la diferència entre el rendiment del treball i 11.250 € anuals.

A l’efecte d’aplicar aquesta reducció, el rendiment net del treball serà el resultant de minorar el rendiment íntegre en les cotitzacions a la seguretat social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris, detraccions per drets passius, cotitzacions a col·legis d’orfes o entitats similars, quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals i la nova figura incorporada a l’article 19.2 de la Llei: “altres despeses”, bé en la seva quantia general, bé en qualssevol de les quanties incrementades per desplaçament per acceptació d’una ocupació o discapacitat.

Com a conseqüència de l’aplicació de la reducció prevista en aquest article, el saldo resultant no podrà ser negatiu.

Amb el text vigent, els imports es veuen minorats substancialment respecte dels anteriors, especialment en els supòsits d’acceptació d’una nova ocupació amb desplaçament (mobilitat geogràfica) o discapacitat, si bé en certa manera es veuen compensats per la nova redacció de l’apartat 2 de l’article 19, que pel fet d’incorporar la nova figura d’“altres despeses” sí que ha tingut en compte aquestes contingències.

4. Reducció de rendiments del capital immobiliari

S’ha suprimit la reducció del 100%, aplicable als arrendaments en què l’arrendatari tingués una edat compresa entre 18 i 30 anys i uns rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques en el període impositiu superiors a l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, mantenint a canvi la reducció del 60% en els supòsits d’arrendament de béns immobles destinats a habitatge.

D’altra banda, la reducció prevista per als rendiments nets del capital immobiliari amb un període de generació superior a dos anys, així com els que poguessin qualificar-se conformement al que es preveu reglamentàriament com a obtinguts de forma notòriament irregular en el temps, veuen minorada la reducció del 40 al 30%, d’acord amb l’exposat en matèria de reducció de rendiments irregulars del treball. Es manté el límit sobre el qual es podrà aplicar aquesta reducció en la quantia de 300.000 € anuals de rendiment net.

La modificació operada sobre la reducció per aplicar en el supòsit d’irregularitat en la seva percepció va obligar a modificar la Disposició Transitòria vint-i-cinquena de la Llei, a fi d’adequar el nou règim als supòsits que estiguessin aplicant aquesta reducció amb el règim anterior. En virtut d’aquest règim transitori, es permet que puguin seguir gaudint de la reducció per irregularitat l’any 2015 i següents, si fos el cas, sempre que el quocient resultant de dividir el nombre d’anys de generació, computats de data en data, entre el nombre de períodes impositius de fraccionament, sigui superior a dos. I finalment, si els rendiments que es beneficien d’aquesta reducció derivessin de compromisos adquirits amb anterioritat a l’1 de gener de 2015, que tinguessin previst l’inici de la percepció de forma fraccionada en períodes impositius iniciats a partir d’aquesta data, la substitució de la forma de percepció acordada inicialment per a la seva percepció en un únic període impositiu no alterarà l’inici del període de meritació del rendiment.

5. Reducció de rendiments del capital mobiliari

De la mateixa manera que amb el que s’ha exposat en relació amb les reduccions per irregularitat en la percepció de rendiments del capital mobiliari, en seu de rendiments del capital mobiliari es minoren les reduccions previstes per aquesta contingència del 40 al 30%. I en idèntic sentit, la Disposició Transitòria vint-i-cinquena, que resulta d’aplicació també a aquest tipus de rendiments, regula el règim transitori d’aquesta figura a partir de 2015.

6. Rendiments d’activitats econòmiques

a) Rendiments íntegres d’activitats econòmiques

La Llei 26/2014 va modificar el tenor literal de l’article 27 de la Llei de l’Impost, amb la intenció de dotar de més seguretat jurídica la qualificació dels rendiments obtinguts per part de socis i administradors de societats que facin activitats mercantils, tenint en compte l’enorme alarma social provocada pels pronunciaments de l’administració tributària, no poques vegades contradictoris entre si.

Amb la nova redacció, es deixa clar que tindran la consideració de rendiments íntegres d’activitats econòmiques aquells que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, suposin per part del contribuent l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’un de tots dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis. Fins aquí poques són les novetats, però la Llei afegeix que com que es tracta de rendiments obtinguts pel contribuent procedents d’una entitat en el capital de la qual participi derivats de la realització d’activitats incloses en la secció Segona de les Tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, és a dir, les activitats professionals, tindran la consideració de rendiments d’activitats econòmiques quan el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa al règim especial esmentat.

D’altra banda, es modifica la regulació existent fins al moment per a la consideració com a activitat econòmica de l’arrendament de béns immobles. La redacció vigent elimina el requisit relatiu al fet que en el desenvolupament de l’activitat es compti, almenys, amb un local exclusivament destinat a dur a terme la gestió de l’activitat, si bé continua exigint que es disposi, almenys, d’una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa.

b) Normes per a la determinació del rendiment net d’activitats econòmiques en estimació directa

b.1) L’article 30 de la Llei de l’Impost disposa que no tindran la consideració de despesa deduïble les aportacions a mutualitats de previsió social del mateix empresari o professional. La norma, però, precisa que tindran la consideració de despesa deduïble les quantitats abonades en virtut de contractes d’assegurança, concertats amb mutualitats de previsió social per professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, quan, a l’efecte de donar compliment a l’obligació prevista en la Disposició Addicional quinzena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, actuïn com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social esmentat, en la part que tingui per objecte la cobertura de contingències ateses per aquest règim especial, amb el límit de la quota màxima per contingències comunes que estigui establerta, en cada exercici econòmic, en el règim especial esmentat. El límit quantitatiu es modifica i passa a ser la quota màxima per contingències comunes que estigui establerta en cada exercici econòmic en el règim especial referit.

b.2) La quantia de les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació es limita a un import màxim anual de 2.000 €.

c) Normes per a la determinació del rendiment net d’activitats en estimació objectiva

c.1) Queden exclosos de l’aplicació d’aquest mètode els qui superin el volum de rendiments íntegres l’any immediatament anterior a qualsevol dels imports següents:

– Per al conjunt de les seves activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals, 150.000 € anuals. El mètode d’estimació objectiva no es podrà aplicar quan el volum dels rendiments íntegres de l’any immediat anterior que correspongui a operacions per les quals estiguin obligats a expedir factura quan el destinatari sigui un empresari o professional que actuï com a tal, superi els 75.000 € anuals.

– Per al conjunt de les seves activitats agrícoles, ramaderes i forestals, 250.000 € anuals.

En tots dos casos, només es computaran les operacions que hagin d’anotar-se en el Llibre registre de vendes o ingressos.

c.2) No es podrà aplicar aquest mètode quan el volum de les compres en béns i serveis, excloses les adquisicions d’immobilitzat, en l’exercici anterior superi la quantitat de 150.000 € anuals. La norma prevé que, en el supòsit d’obres o serveis subcontractats, l’import d’aquests es tindrà en compte per al càlcul d’aquest límit. I en tot cas, quan l’any immediat anterior s’hagués iniciat una activitat, el volum de compres s’elevarà a l’any.

d) Reduccions aplicables per la determinació del rendiment net

d.1) Rendiments irregulars. Els rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys, així com aquells que es qualifiquin reglamentàriament com a obtinguts de forma notòriament irregular en el temps, es reduiran en un 30%, en lloc d’un 40%, quan, tant en un cas com en l’altre, s’imputin en un únic període impositiu. Aquesta mesura s’aplica amb caràcter general per a tots els rendiments irregulars.

d.2) Altres reduccions. S’estableixen requisits per a l’aplicació de reduccions en el mètode d’estimació directa, incompatibles amb la deducció per despeses de difícil justificació prevista en la modalitat simplificada. Són les següents:

– El rendiment net de l’activitat econòmica s’haurà de determinar conformement al mètode d’estimació directa.

– La totalitat dels seus lliuraments de béns o prestacions de serveis han d’efectuar-se a una única persona, física o jurídica, no vinculada, o que el contribuent tingui la consideració de treballador autònom econòmicament dependent i el client del qual depengui econòmicament no sigui una entitat vinculada.

– El conjunt de despeses deduïbles corresponents a totes les seves activitats econòmiques no pot excedir del 30% dels seus rendiments íntegres declarats.

– Hauran de complir-se durant el període impositiu totes les obligacions formals i d’informació, control i verificació que es determinin reglamentàriament.

– No han de percebre rendiments del treball en el període impositiu. Tanmateix, no s’entendrà que s’incompleix aquest requisit quan es percebin durant el període impositiu prestacions per desocupació o rendiments derivats de plans de pensions, sempre que el seu import no sigui superior a 4.000 € anuals.

– Almenys el 70% dels ingressos del període impositiu han d’estar subjectes a retenció o ingrés a compte.

– No han d’efectuar cap activitat econòmica a través d’entitats en règim d’atribució de rendes.

Si es compleixen aquests requisits, els contribuents podran reduir el rendiment net de les activitats econòmiques en 2.000 €.

Addicionalment, el rendiment net d’aquestes activitats econòmiques es minorarà en les quanties següents:

d.2.1) Quan els rendiments nets d’activitats econòmiques siguin inferiors a 14.450 €, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d’activitats econòmiques superiors a 6.500 €:

– Contribuents amb rendiments nets d’activitats econòmiques iguals o inferiors a 11.250 €: 3.700 € anuals.

– Contribuents amb rendiments nets d’activitats econòmiques compresos entre 11.250 i 14.450 €: 3.700 € menys el resultat de multiplicar per 1,15625 la diferència entre el rendiment d’activitats econòmiques i 11.250 € anuals.

d.2.2) Quan es tracti de persones amb discapacitat que obtinguin rendiments nets derivats de l’exercici efectiu d’aquestes activitats econòmiques, 3.500 € anuals, que s’elevaran fins als 7.750 € anuals, per a les persones amb discapacitat que exerceixin de forma efectiva aquestes activitats econòmiques i acreditin necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

Quan no es compleixin els requisits a què ens hem referit en aquest punt, els contribuents amb rendes no exemptes inferiors a 12.000 €, incloses les de la mateixa activitat econòmica, podran reduir el rendiment net de les activitats econòmiques en les quanties següents:

– Quan la suma de les rendes esmentades sigui igual o inferior a 8.000 € anuals: 1.620 € anuals.

– Quan la suma de les rendes esmentades estigui compresa entre 8.000,01 i 12.000 € anuals: 1.620 € menys el resultat de multiplicar per 0,405 la diferència entre les rendes esmentades i 8.000 € anuals.

Aquesta reducció, juntament amb l’aplicable per obtenció de rendiments del treball, no podrà excedir de 3.700 €.

7. Guanys i pèrdues patrimonials

La modificació operada sobre la Llei de l’impost sobre aquest particular estableix determinats supòsits en els quals no es reputarà l’existència de guany patrimonial. I així:

a) En reduccions del capital

Quan aquests tinguin per objecte la devolució d’aportacions i no procedeixi de beneficis no distribuïts, corresponent a valors no admesos a negociació en un mercat secundari, quan la diferència entre el valor dels fons propis de les accions o participacions corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de la reducció de capital i el seu valor d’adquisició sigui positiva, l’import obtingut o el valor normal de mercat dels béns o drets rebuts es considerarà rendiment del capital mobiliari amb el límit de la diferència positiva esmentada.

A aquest efecte, els fons propis es minoraran en l’import dels beneficis repartits amb anterioritat a la data de la reducció de capital, procedents de reserves incloses en aquests, així com en l’import de les reserves legalment indisponibles incloses en aquests, que s’haguessin generat amb posterioritat a l’adquisició de les accions o participacions. I l’excés sobre el límit esmentat minorarà el valor d’adquisició de les accions o participacions

b) En l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns

Quan per imposició legal o en virtut d’una resolució judicial es produeixin compensacions, dineràries o mitjançant l’adjudicació de béns, per causa diferent de la pensió compensatòria entre cònjuges, s’entendrà que no hi ha cap alteració patrimonial, fet que impedeix la consideració d’aquesta translació patrimonial com a guany.

Aquestes compensacions no donaran dret a reduir la base imposable del pagador ni constituiran renda per al perceptor, ni donaran lloc, en cap cas, a les actualitzacions dels valors dels béns o drets adjudicats.

c) Transmissions a títol onerós

c.1) Coeficients d’actualització. Amb la modificació operada per la Llei 26/2014, s’elimina la possibilitat en el cas d’immobles d’actualitzar el valor d’adquisició mitjançant l’aplicació de coeficients d’actualització que actualitzaven la depreciació monetària.

c.2) Coeficients d’abatiment. Es modifica el règim transitori existent fins ara en la Llei de l’impost; amb el text ara vigent es manté aquest règim, si bé es limita a les transmissions realitzades el conjunt de les quals no superi el límit de 400.000 €, amb aplicació de regles especials per a prevenir el fraccionament d’operacions amb la intenció d’obtenir beneficis fiscals que no corresponguin.

d) Guanys exclosos de gravamen en supòsits de reinversió

Es mantenen els supòsits d’exempció de gravamen dels guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent i de la transmissió de participacions per les quals s’hagués practicat la deducció per inversió en empreses noves o creació recent, i s’hi afegeix un nou supòsit.

En quedaran exempts el guany o guanys posats de manifest en ocasió de la transmissió d’elements patrimonials per contribuents majors de 65 anys, sempre que l’import total obtingut per la transmissió es destini en el termini de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada a favor seu. La quantitat màxima total que a aquest efecte es podrà destinar a constituir rendes vitalícies serà de 240.000 €.

Si l’import reinvertit és inferior al total del percebut en la transmissió, únicament s’exclourà de tributació la part proporcional del guany patrimonial obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida. I en tot cas, la norma aclareix que l’avançament, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda vitalícia constituïda determinarà la submissió a gravamen del guany patrimonial corresponent.

8. Retribució en espècie

La redacció vigent de les normes reguladores de la tributació de la retribució en espècie deixa únicament dos supòsits que no tindran la consideració de rendes en espècie:

– Les quantitats destinades a l’actualització, capacitació o reciclatge del personal ocupat, quan siguin exigides pel desenvolupament de les seves activitats o les característiques dels llocs de treball, i

– Les primes o quotes satisfetes per l’empresa en virtut de contracte d’assegurança d’accident laboral o de responsabilitat civil del treballador.

La resta passen a considerar-se exempts d’aquesta qualificació i imputació.

8.1) Valoració de les rendes en espècie

8.1.1) Habitatge. Amb la modificació operada per la Llei 26/2014 es modifica la valoració de l’ús per part del perceptor d’un habitatge que sigui propietat del pagador. En aquest cas, es valorarà pel 10% del valor cadastral. En el cas d’immobles que es trobin en municipis en els quals els valors cadastrals hagin estat revisats o modificats, o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, i hagin entrat en vigor a partir de l’1 de gener de 1994, el valor que s’hi imputi serà del 5% del valor cadastral.

Si en el dia del reportament de l’impost els immobles manquessin de valor cadastral o aquest no hagués estat notificat al titular, es prendrà com a base d’imputació d’aquests el 50% d’aquell pel qual hagin de computar-se a l’efecte de l’Impost sobre el Patrimoni. En aquests casos, el percentatge serà del 5%.

Finalment, s’estableix com a norma de tancament que la valoració resultant no podrà excedir del 10% de les restants contraprestacions del treball.

8.1.2) Vehicles. En el cas de l’ús o lliurament de vehicles automòbils, distingim els supòsits següents:

– En el supòsit de lliurament, el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs que gravin l’operació.

– En el supòsit d’ús, el 20% anual del cost a què es refereix el paràgraf anterior. En cas que el vehicle no sigui propietat del pagador, aquest percentatge s’aplicarà sobre el valor de mercat que correspondria al vehicle si fos nou. Aquesta valoració es podrà reduir fins en un 30% quan es tracti de vehicles considerats eficients energèticament, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

– En el supòsit d’ús i lliurament posterior, la valoració d’aquesta última s’efectuarà tenint en compte la valoració resultant de l’ús anterior.

9. Integració i compensació de rendes

a) Base imposable general

La base imposable general serà el resultat de sumar (i) el saldo resultant d’integrar i compensar entre si, sense cap limitació, en cada període impositiu, els rendiments i les imputacions de renda a què es refereix l’article 45 de la Llei (és a dir, els rendiments i els guanys i pèrdues patrimonials que no tinguin la consideració de renda de l’estalvi, així com les imputacions de renda) i (ii) el saldo positiu resultant d’integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període impositiu, els guanys i pèrdues patrimonials, exclosos els que constitueixin renda de l’estalvi.

Si el resultat d’integrar guanys i pèrdues resultés negatiu, es compensarà amb el saldo positiu dels rendiments i els guanys i pèrdues patrimonials que no tinguin la consideració de renda de l’estalvi, així com les imputacions de renda, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25% d’aquest saldo positiu, en lloc del 10% previst fins ara.

b) Base imposable de l’estalvi

La base imposable de l’estalvi estarà constituïda pel saldo positiu de sumar (i) el saldo positiu resultant d’integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període impositiu, els rendiments del capital mobiliari obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis i (ii) els guanys i pèrdues patrimonials que es posin de manifest en ocasió de transmissions d’elements patrimonials.

Si el resultat de la integració i compensació a què hem fet referència oferís un saldo negatiu, el seu import es compensarà amb el saldo positiu d’integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període impositiu, els guanys i pèrdues patrimonials obtinguts en aquest que es posin de manifest en ocasió de transmissions d’elements patrimonials.