EL TUE veu il·legal la norma espanyola que generalitza el risc de blanqueig en transferències de fons

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha considerat contrària al Dret comunitari la normativa espanyola que estableix la presumpció amb caràcter general que totes les transferències de fons per part d’entitats de pagament sempre presenten un risc de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme, sense permetre’n desvirtuar la presumpció.

En concret, el Tribunal considera que, en el marc de la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, és adequat entendre que aquestes transferències a un altre Estat membre presenten un risc més elevat, però creu il·legal que no es permeti desvirtuar aquesta presumpció en el cas de transferències de fons que objectivament no ho presentin.

En la mateixa línia, la sentència publicada assenyala que una legislació que prevegi la possibilitat de desvirtuar la presumpció resulta menys restrictiva i, alhora, permet aconseguir el nivell de protecció desitjat pel país de la UE que es tracti.

A més, el TUE entén que, encara que l’enviament de fons per una entitat a Estats diferents no estigui previst en la norma comunitària com una situació que presenta un risc elevat i que justifica l’aplicació de mesures reforçades de diligència, això no impedeix als països de la UE definir-ho en els seus ordenaments nacionals.

L’organisme respon així a la qüestió elevada per l’Audiència provincial de Barcelona, que examina un litigi basat en tres accions de competència deslleial exercitades per la companyia Safe Interenvíos contra Liberbank, Banc de Sabadell i BBVA, després que aquestes entitats cancel·lessin el compte de la societat per haver observat un comportament contrari a la llei de prevenció de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, que trasllada una directiva comunitària.

Safe Inverenvíos al·lega que els bancs li van exigir informar sobre l’entitat dels seus clients, així com les dades sobre l’origen i la destinació dels fons, cosa que els bancs neguen. Les entitats, per la seva banda, addueixen que les mesures s’ajustaven a la legislació.

ELS PAÏSOS DE LA UE PODEN ADOPTAR MESURES MÉS ESTRICTES.

El dictamen del Tribunal recorda, a més, que encara que no hi hagi sospites o risc, la directiva permet als Estats membres adoptar o mantenir en vigor disposicions més estrictes, sempre que tinguin la finalitat de reforçar la lluita contra el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

D’altra banda, el TUE indica que les mesures normals de diligència deguda en relació amb el client sempre s’han d’aplicar quan hi hagi sospites i que, quan hi ha un risc elevat, el fet que el client sigui al seu torn una entitat o persona subjecta a la directiva no impedeix que un Estat membre pugui exigir l’aplicació de mesures reforçades.

Finalment, la sentència del Tribunal de Justícia afegeix que les entitats i persones subjectes a la directiva comunitària no poden soscavar ni substituir la funció de supervisió, que ostenten les autoritats competents de cada Estat membre.

Així, apunta que les mesures de diligència deguda que adopti una entitat financera en relació amb els seus clients han d’estar adaptades al risc de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme.

Europa Press

El nombre de noves empreses creix un 21% els dos primers mesos de l’any, segons Informa D&B

Els dos primers mesos de 2016 s’han registrat 19.197 noves empreses a Espanya, un 21% més que el mateix període de l’any passat, segons l’Estudi sobre Demografia Empresarial publicat per Informa D&B. Només al febrer, els nous negocis van repuntar un 27%, fins a les 10.811 constitucions, nombre que no s’assolia des de l’abril de 2008.

En canvi, les dades de capital invertit han caigut un 46% des de començament d’any, fins als 1.055 milions d’euros. Al febrer també es va apreciar aquesta reculada, ja que es va invertir un 16% menys que el 2015 i un 8% per sota del mes de gener anterior.

Pel que fa a l’alta tecnologia, des del gener el nombre de noves empreses ha crescut menys que la mitjana nacional, un 9%, fins a quedar en 864, encara que la inversió en aquest cas puja un 20%, fins a superar els 14 milions d’euros. El 79% de les societats creades pertany a serveis de tecnologia punta i, la resta, a sectors manufacturers de tecnologia alta o mitjana-alta. Les companyies tecnològiques constituïdes al febrer (493) representen el 5% del total.

Segons la directora d’Estudis d’Informa D&B, Nathalie Gianese, després del lleu descens en la creació d’empreses amb què es va tancar el 2015, del 0,4%, les dades dels dos primers mesos del nou exercici mostren una tornada “al ritme positiu”, de manera que al febrer s’ha arribat a les 10.811 constitucions, xifra que no es registrava des de l’abril de 2008.

Les societats creades al febrer han suposat el nomenament de 13.713 administradors, fet que evidencia l’existència d’uns òrgans de govern “molt reduïts”, ja que el cas més comú és el d’administrador únic. El 23% dels llocs en els consells d’administració d’aquestes empreses estan ocupats per dones.

DADES PER COMUNITATS.

Per comunitats autònomes, el nombre de noves empreses des del gener puja en totes les regions amb l’excepció de Melilla, on baixen de 16 a 14. Catalunya és la comunitat amb un augment més alt en les creacions des de començament d’any, sumant-ne 1.028, per ser la que més acumula, 4.247 constitucions els dos primers mesos.

Per darrere se situen Madrid, amb 3.611, i Andalusia, amb 3.207, que també creixen un 13% i un 18%, respectivament. Entre les tres representen el 58% del total nacional. Les mateixes comunitats són les que més activitat registren al febrer, amb 2.232, 2.095 i 1.826 constitucions cadascuna aquest mes.

Per la seva banda, la comunitat amb el major descens en el capital invertit acumulat és el País Basc, amb un 95% menys que el 2015. Catalunya és la que més suma, 183 milions d’euros, encara que es queda un 41% per sota de l’any anterior. La comunitat madrilenya ocupa la primera posició al febrer, encara que descendeix un 11%, fins a 111 milions d’euros d’inversió.

Europa Press

Burgos creu que serà “habitual” compatibilitzar el salari i la pensió en la jubilació

El secretari d’Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, ha destacat la importància de compatibilitzar el salari i la pensió arribat el moment de la jubilació, fet que “deixarà de ser una excepció per convertir-se en una situació habitual”.

En la presentació de la I edició dels premis Innovació i Salut de Mútua Universal, uns guardons que premien les empreses compromeses amb la promoció de la salut i la millora del benestar de les persones, Burgos ha afirmat que, en les dècades vinents, la mà d’obra als Estats membres de la UE serà la més veterana de la història i la seva competitivitat “dependrà de l’aportació dels treballadors de més edat”.

El responsable de la Seguretat Social ha recordat que l’edat mitjana dels treballadors europeus el 2050 serà de 52,3 anys, enfront dels 37,7 actuals. A més, a Espanya el 42% dels treballadors en actiu ja té 45 o més anys, i la població ocupada en aquest rang d’edat creix molt per sobre de la mitjana.

D’aquesta manera, quatre generacions de ciutadans coincidiran treballant el 2025; per això, ha assegurat Burgos, és imprescindible crear un espai de convivència, com a “peça clau” per al futur del treball.

Així mateix, ha considerat que les empreses han d’aprendre a gestionar amb més eficàcia i intensitat el factor edat en les seves estructures, per la qual cosa ha destacat la importància de compatibilitzar el salari i la pensió, arribat el moment de la jubilació, fet que “deixarà de ser una excepció per convertir-se en una situació habitual”.

La creació d’ocupació adequada a les condicions dels treballadors més veterans exigeix modificar la cultura empresarial, alhora que cal promoure mesures legislatives que estimulin l’allargament de la vida laboral.

JUBILACIÓ ANTICIPADA.

En la seva intervenció, Burgos ha afirmat que les empreses saludables “són una assegurança contra la sortida anticipada del mercat laboral, l’absentisme injustificat, la pobresa i l’exclusió”. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat d’invertir en salut i seguretat com una “aposta ferma per la competitivitat, la productivitat i el creixement del nostre teixit productiu”.

Burgos ha explicat que la prevenció s’ha imposat a la reacció en matèria de seguretat i salut a la feina, cosa que es reflecteix en les polítiques legislatives dirigides a prevenir el fet lesiu.

Una bona gestió de la salut a la feina, ha afegit, passa per combinar tant la reducció dels factors de risc com per promoure el benestar físic, mental i social; per a aconseguir-ho, és necessari el compromís dels empresaris, que creïn entorns segurs i saludables, i treballadors que cuidin el seu propi benestar.

El secretari d’Estat ha finalitzat la seva intervenció assegurant que la Seguretat Social intensificarà els seus instruments de col·laboració amb les mútues col·laboradores per contribuir a la necessària “cultura creixent de cooperació, confiança i inclusió, en la qual tots ens hem de comprometre”.

Europa Press

Els espanyols perceben una destrucció d’ocupació inferior

Els espanyols perceben que la destrucció massiva de llocs de treball s’ha aturat i fins i tot s’ha revertit, segons la quarta edició de l’“Índex de confiança social Esade - Obra social ‘La Caixa’”, que compta amb la col·laboració de les Fundacions Agbar i Aquae.

“El que està influint en aquestes expectatives no és un canvi substancial en la taxa d’atur, sinó la percepció que la destrucció massiva de llocs de treball s’està frenant”, ha explicat el professor d’Esade Carlos Obeso, qui ha afegit que “tot i que es basa en increments encara molt fràgils, la sensació es magnifica pel desig col·lectiu de superar la por que va generar la desocupació desbocada, un temor encara molt profund”.

En aquest sentit, la població espanyola atorga al mercat laboral un 111,3 de la seva confiança sobre 200, cinc punts més que al març de 2015. Aquest és el component en què més confiança dipositen els espanyols, i deixen en un segon pla l’habitatge, l’educació o la sanitat.

El major optimisme dels joves s’explica, en part, per la seva experiència laboral en un medi en el qual no han conegut la seguretat de l’ocupació. Les noves generacions estan més ben adaptades culturalment a un àmbit laboral sempre inestable i precari.

El mes de setembre passat, l’índex de confiança social se situava en un 86,6 sobre 200, ja que la confiança dels consultats sobre el seu present era d’un 83 sobre 200 i sobre les seves expectatives sobre el futur, d’un 90,2 sobre 200.

ELS HOMES CONFIEN MÉS EN EL MERCAT LABORAL.

La confiança dels homes en el mercat laboral és superior a la de les dones, encara que tots dos gèneres tenen les mateixes expectatives a futur.

Per la seva banda, els joves destaquen per la seva confiança més gran, igual que les persones amb ideologies polítiques de centre i dreta.

En canvi, a escala global, aquest índex ha vist com millora la confiança social amb el pas del temps. Al març de 2014, la confiança estava en un 53 sobre 200, al setembre de 2014 va augmentar fins a un 72,3, al març de 2015 va aconseguir el 82,3 i el mes de setembre passat se situava en un 86 sobre 200.

Europa Press