COMPTA-1 ASSESSORS, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

FISCAL

CÈNTIM SANITARI

Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social. (BOE 31-12-2001)

L’1 de gener de 2002 va entrar en vigor l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, un polèmic gravamen que s’ha conegut com cèntim sanitari. El 2016, el Tribunal Suprem està resolent la devolució de les quantitats reclamades pels transportistes.

Fa just dos anys, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en sentència del 27 de febrer de 2014, va declarar que aquest impost vulnerava la legislació comunitària i, en concret, la Directiva comunitària sobre els Impostos Especials.

Després d’aquesta sentència, l’Agència Tributària va respondre a través del seu web a una sèrie de preguntes i va publicar a la seva seu electrònica el model de sol·licitud de devolució: Model i preguntes freqüents sobre la devolució del cèntim sanitari.

Els afectats, especialment transportistes, van reclamar la devolució dels 13.000 milions recaptats entre el 2002 i el 2011, però la quantitat per retornar va resultar molt inferior per la prescripció de molts dels exercicis en què es va aplicar l’impost -del 2002 al tercer trimestre de 2009-.

La sol·licitud de la devolució del cèntim sanitari abonat entre l’1-1-2002 i el 31-12-2009 correspondria a períodes prescrits si ens atenim als terminis establerts en la LGT, i per això no es podrien recuperar per la via del procediment de devolució d’ingressos indeguts.

Tot i això, seria possible la via de la responsabilitat patrimonial de l’Administració per vulneració del dret comunitari, reclamació que s’hauria de presentar, amb caràcter previ davant el Consell de Ministres, en el termini d’un any des de la publicació de la sentència del TJUE en el DOUE, amb data límit el 27 de febrer de 2015.

Una vegada esgotada la via administrativa, si la resolució fos desestimatòria, com va ocórrer, s’hauria de recórrer a la via judicial, en la jurisdicció contenciosa administrativa, on estarien exempts de taxes els recursos interposats contra desestimacions presumptes pel transcurs de sis mesos sense que s’hagi dictat resolució administrativa expressa.

Recentment, el Tribunal Suprem ha estimat els primers contenciosos administratius de reclamació de responsabilitat patrimonial a l’Estat pel cèntim sanitari: una sentència del 27 de gener 2016 i dues sentències del 18 de febrer de 2016, 351/2016 i 350/2016).

Amb l’estimació d’aquests recursos, el Suprem anul·la les decisions del Consell de Ministres i reconeix de manera expressa el dret a la devolució de les quantitats sol·licitades, sense que hi hagi necessitat que l’Administració hagi de comprovar en via administrativa la conformitat de la quantitat sol·licitada. A més, reconeix els interessos legals de la quantitat reclamada des del dia de la presentació de la reclamació fins al dia de la notificació de la sentència.

L’Administració General de l’Estat haurà d’indemnitzar els reclamants per la suma de totes les quantitats abonades durant la vigència del cèntim sanitari i reclamades en els recursos. Se’n podran restar les quantitats que, en el moment d’efectuar-se el pagament de la indemnització per responsabilitat, els demandants ja haguessin percebut per devolució d’ingressos indeguts. També se’n podran restar les quantitats percebudes per les devolucions del tram autonòmic.

LABORAL

ORDRE DE COTITZACIÓ

Ordre ESS/70/2016, de 29 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional, contingudes en la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 (BOE 30/01/2016)

Entra en vigor el 31 de gener de 2016, amb efecte des del dia 1 de gener de 2016.

Novetats per al 2016

Bases i tipus de cotització per al 2016

Import màxim 3.642,00 €/mes - Import mínim 764,40 €/mes

Bases màximes i mínimes de cotització per contingències comunes

1. Enginyers i llicenciats. Personal d’alta direcció no inclòs en l’article 1.3.c) de l’Estatut dels Treballadors 1.067,40 €/mes - 3.642,00 € /mes

2. Enginyers tècnics, perits i ajudants titulats 885,30 €/mes - 3.642,00 €/mes

3. Caps administratius i de taller 770,10 €/mes - 3.642,00 €/mes

4. Ajudants no titulats 764,40 €/mes - 3.642,00 €/mes

5. Oficials administratius 764,40 €/mes - 3.642,00 €/mes

6. Subalterns 764,40 €/mes - 3.642,00 €/mes

7. Auxiliars administratius 764,40 €/mes - 3.642,00 €/mes

8. Oficials de primera i segona 25,45 €/dia - 121,40 €/dia

9. Oficials de tercera i especialistes 25,48 €/dia - 121,40 €/dia

10. Peons 25,48 €/dia - 121,40 €/dia

11. Treballadors menors de divuit anys, sigui quina sigui la seva categoria professional 25,48 €/dia - 121,40 €/dia

Tipus de cotització

Contingències comunes: Empresa 23,60% - Treballador 4/70% = 28,30%

Accident de treball i malaltia professional: Tipus de la tarifa de primes establerta en la DA 4a de la Llei 42/2006 de 28 de des., en la redacció donada per la DF 8a de la Llei 48/2015 de 29 d’oct., on les primes resultants són a càrrec exclusiu de l’empresa.

Hores extraordinàries:

Força major: Empresa 12% - Treballador 2% = 14%

Resta d’hores extraordinàries: Empresa 23,60% - Treballador 4,70% = 28,30%

Desocupació:

Contractació indefinida: Empresa 5,50% - Treballador 1,55% = 7,05%

Contractació de durada determinada:

A temps complet: Empresa 6,70% - Treballador 1,60% = 8,30%

A temps parcial: Empresa 6,70% - Treballador 1,60% = 8,30%

Fons de garantia salarial: Empresa 0,20% = 0,20%

Formació professional: Empresa 0,60% - Treballador 0,10% = 0,70%

Contracte de treball a temps parcial (art. 36 a 43).

Contractes per a la formació i l’aprenentatge (art. 44).

Règim especial de treballadors autònoms:

Bases de cotització

Base màxima: 3.642,00 €/mes

– 47 anys o menys: < 47 anys a 01/01/2016, o 47 anys i BC al des. 2015 = 1.945,80 euros: opció BC entre la mínima i la màxima

– 47 anys l’01/01/2015 i BC < 1.945,80: BC màxima 1.964,70 euros.

Sense aquest límit si és cònjuge sobrevivent del titular del negoci amb 47 anys.

– 48 anys o més: 48 anys o més l’01/01/2016: BC entre 963,30 i 1.964,70 (893,10 i 1.964,70 si és cònjuge sobrevivent del titular del negoci amb 45 anys o més.)

– 48 o 49 anys: 48 o 49 anys l’01/01/2016 i BC > 1.945,80 euros: opció BC entre 893,10 i l’anterior + 1% o 1.964,70 euros.

– Majors de 50 anys amb 5 anys cotitzats o més: Si l’última BC = 1.945,80: opció entre 893,10 i 1.964,70 euros.

– Si l’última BC > 1.945,80: opció entre 893,10 i l’anterior + 1% o 1.964,70 euros.

Tipus de cotització

Amb IT: 29,80%

29,30% amb cessament d’activitat o amb AT/MP

Sense IT: 26,50%

AT i MP (amb IT): Tarifa primes DA 4a Llei 42/2006

Sense AT/MP: Cotització addicional 0,10

– Bases i tipus de cotització (art. 15)

– Protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms (art. 35)

– Sistema especial per a treballadors agraris per compte propi (art. 16)

– Sistema especial per a treballadors de la llar (art. 14).

Bases de cotització

Tram 1r: Fins a 174,64 €/mes – Base de cotització 149,34 €/mes

Tram 2n: Des de 174,65 fins a 272,80 – Base de cotització 247,07 €/mes

Tram 3r: Des de 272,81 fins a 371,10 – Base de cotització 344,81 €/mes

Tram 4t: Des de 371,11 fins a 469,30 – Base de cotització 442,56 €/mes

Tram 5è: Des de 469,31 fins a 567,50 – Base de cotització 540,30 €/mes

Tram 6è: Des de 567,51 fins a 665,00 – Base de cotització 638,05 €/mes

Tram 7è: Des de 665,01 fins a 764,40 – Base de cotització 764,40 €/mes

Tram 8è: Des de 764,41 – Base de cotització 798,56 €/mes

Tipus de cotització

Contingències comunes: 25,60% per 100: - 1,35% ocupador - 4,25% empleat

Contingències professionals: Tarifa primes DA 4a Llei 42/2006

Sistema especial per a treballadors agraris per compte d’altri (art. 13).

Coeficients reductors de la cotització aplicables a les empreses excloses d’alguna contingència i a les empreses col·laboradores (art. 19 a 21).

Coeficients per a determinar la cotització en els supòsits de conveni especial (art. 22).

Coeficients aplicables per a determinar les aportacions a càrrec de les mútues (art. 25).

També s’estableixen els valors límit dels índexs de sinistralitat general i de sinistralitat extrema corresponents a l’exercici 2015 (annex) i el volum de cotització per contingències professionals que cal aconseguir durant el període d’observació, per al càlcul de l’incentiu per baixa sinistralitat laboral previst en el Reial decret 404/2010 (art. 31).

Cotització durant les situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància natural, maternitat i paternitat, i en els casos de compatibilitat del subsidi per maternitat o paternitat amb períodes de descans en règim de jornada a temps parcial (art. 6).

Cotització en supòsits especials (art. 26 a 31).

COMPTABLE

PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT A PROVEÏDORS

Resolució de 29 de gener de 2016, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals en relació amb el període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials (BOE 04/02/2016)

Aquesta resolució, que deroga la RICAC de 20/12/2010, té per objectiu aclarir i sistematitzar la informació que les societats mercantils han de recollir en la memòria dels seus comptes anuals individuals i consolidats, a l’efecte del deure d’informació previst en l’esmentada disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en operacions comercials.

Com es defineix el PMP?

Segons l’article 4, a l’efecte exclusiu del que es preveu en aquesta resolució, s’entendrà per:

a) Període mitjà de pagament a proveïdors (PMP): termini que transcorre des del lliurament dels béns o la prestació dels serveis a càrrec del proveïdor i el pagament material de l’operació, que les societats mercantils hauran de calcular d’acord amb la metodologia que es descriu en l’article 5.

b) Proveïdors: creditors comercials inclosos en el passiu corrent del balanç per deutes amb subministradors de béns o serveis.

Des de quan s’aplica aquesta resolució?

Serà aplicable als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2015 (DF única).

En els comptes anuals del primer exercici d’aplicació d’aquesta resolució, no es presentarà informació comparativa corresponent a aquesta nova obligació, i els comptes anuals es qualificaran com d’inicials a aquest efecte exclusiu, en relació amb l’aplicació del principi d’uniformitat i del requisit de comparabilitat (DA única).

Qui s’obliga?

A totes les societats mercantils espanyoles, tret de les societats mercantils enquadrades dins del sector Administracions Públiques.

Atenció PIMES: Com és usual en els requeriments comptables restants, s’ha estimat proporcionat, per raó de la seva dimensió, exigir un detall d’informació comptable inferior a les petites i mitjanes empreses. La Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre els estats financers anuals, els estats financers consolidats i altres informes afins de certs tipus d’empreses, fixa el contingut màxim d’informació que es pot requerir a una empresa petita, a excepció de les empreses d’interès públic. La incorporació a la nostra legislació d’aquest mandat ha comportat la modificació dels articles 260 i 261 del text refós de la Llei de societats de capital per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes.

El desenvolupament reglamentari d’aquesta reforma legal, amb efectes per als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2016, haurà de fer-se de la manera que origini menys càrregues a les petites empreses, per la qual cosa, en línia amb la revisió legal, es preveu que se suprimeixin les indicacions que excedeixen del contingut màxim fixat per la norma europea. El període mitjà de pagament a proveïdors no forma part de la informació obligatòria que, d’acord amb la Directiva, han de proporcionar les petites empreses en els comptes anuals. Per això, és previsible que en el futur desenvolupament reglamentari s’elimini aquesta informació del contingut que cal subministrar i la que ara s’exigeix per aquesta resolució només tingui efecte per als comptes anuals de l’exercici 2015.