COMPTA-1 ASSESSORS, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Modificació dels coeficients d’amortització, conseqüències en la comptabilitat

L’entrada en vigor l’1 de gener de 2015 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, per la qual s’aprova el nou Impost de Societats, ha donat lloc a una extraordinària simplificació en les taules d’amortització fiscal respecte de les que aplicàvem fins al 31 de desembre de 2014 per al càlcul del deteriorament dels immobilitzats.

La Llei 27/2014, fa referència a aquest canvi en el seu preàmbul quan indica:

“b) És rellevant la simplificació que es fa en les taules d’amortització, la complexitat de les quals s’ha reduït, amb unes taules més actualitzades i de millor aplicació pràctica.”

La realitat és que disposàvem d’unes taules amb nou divisions per activitat econòmica, diverses subdivisions i, dins d’aquestes, immobilitzats específics per activitat, que molt sovint no preveien la casuística específica de les empreses, i ens remetien al “calaix desastre” de l’apartat elements comuns o, en el pitjor dels casos, ens obligaven a fer alguna consulta a la DGT (Direcció General de Tributs) perquè aquesta ens indiqués el coeficient i el període màxim d’amortització (com va ocórrer amb les instal·lacions fotovoltaiques a través de la consulta vinculant V0033-07 de data 10 de gener de 2007).

Ara, la taula d’amortització s’estructura sobre la base de set divisions que ja no atenen l’activitat econòmica que es desenvolupa, sinó directament els tipus d’immobilitzat dels quals disposa qualsevol empresa:

Obra Civil; Centrals; Edificis; Instal·lacions; Elements de transport; Mobiliari i estris i Equipaments electrònics i informàtics, sistemes i programes.

La nova taula d’amortització per elements la trobem en l’article 12 punt 1 apartat a) de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de Societats (d’ara endavant, LIS).

El fet que aquesta modificació entri en vigor l’1 de gener de 2015 suposa, respecte dels immobilitzats adquirits i que hagin entrat en funcionament abans d’aquesta data, fer una anàlisi element per element del nostre inventari d’immobilitzat per a corregir la quota d’amortització, en el cas que el percentatge que estiguéssim aplicant hagi sofert un canvi en relació amb les noves taules d’amortització.

Recordem, un cop més, que això serà necessari sempre que el nostre criteri a l’hora de calcular el deteriorament dels immobilitzats sigui diferent al que s’estableix en l’Impost sobre Societats.

Quins són els casos amb què ens podem trobar?

1.- SI EL NOSTRE CRITERI ÉS APLICAR LES TAULES DE L'IMPOST SOBRE SOCIETATS PER AL CÀLCUL DE LES AMORTITZACIONS

1.1.- Els percentatges d’amortització són els mateixos que aplicàvem fins ara.

En aquest cas no fem res.

1.2.- Els percentatges d’amortització són superiors als que aplicàvem fins ara.

Aquí ens trobem davant d’una reducció de la “vida útil fiscal” de l’immobilitzat, i hi ha dues possibilitats:

a) Podem no fer res, si entenem que el període de depreciació efectiva o vida útil que estimem per als nostres immobilitzats és el correcte i no el volem modificar. En aquest cas, es produirà una ineficiència fiscal, ja que deixem de deduir la part d’amortització fiscal que excedeix de la comptable, i tampoc no podríem fer un ajust negatiu en la base imposable del nostre Impost sobre Societats a causa de l’exigència d’inscripció comptable per a aquest excés d’amortització.

b) Ajustar l’amortització al nou percentatge; en aquest cas, haurem de registrar comptablement aquesta modificació perquè aquesta despesa més elevada sigui deduïble a partir del principi d’inscripció comptable establert por l’Impost de Societats, tal com indicàvem en el punt anterior.

1.3.- Els percentatges d’amortització són inferiors als que aplicàvem fins ara.

Ens trobem davant d’un augment de la “vida útil fiscal” de l’immobilitzat; en aquest, el més pràctic és reduir comptablement l’amortització per fer-la coincidir amb el criteri fiscal, ja que en cas contrari estarem obligats a calcular una diferència temporària en l’Impost de Societats; això és, calcular la part d’amortització comptable que no seria deduïble inicialment, fer l’ajust corresponent en la liquidació de l’impost i reservar aquest crèdit fins que aconseguim el dret a la seva deducció (reversió de la diferència temporària en exercicis futurs).

2.- SI EL NOSTRE CRITERI NO ÉS APLICAR LES TAULES DE L'IMPOST DE SOCIETATS PER AL CÀLCUL DE LES AMORTITZACIONS

Pot ocórrer que calculem la depreciació dels nostres immobilitzats d’acord amb criteris que tenen a veure directament amb els nostres processos productius; per exemple, empreses intensives en l’ús de maquinària (torns de treball de 24 hores al dia); en aquest cas seguirem amb el nostre procediment a final de l’exercici; és a dir, element per element anirem generant o revertint les diferències temporàries que es produeixin respecte de l’amortització fiscal.

En cas d’haver d’ajustar la dotació a l’amortització per aplicació de les noves taules, com hem de procedir?

Des del punt de vista comptable, som davant d’un canvi en la vida útil de l’immobilitzat, i per tant hem d’actuar tal com indica el Pla General de Comptabilitat (d’ara endavant, PGC).

D’una banda, la norma de valoració núm. 2 de l’immobilitzat material, punt 2.1 estableix:

“Els canvis que, si és donés el cas, poguessin originar-se en el valor residual, la vida útil i el mètode d’amortització d’un actiu, es comptabilitzaran com a canvis en les estimacions comptables, tret que es tracti d’un error”.

Per tant, la forma de procedir la trobem en la norma de valoració núm. 22 de canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables del mateix PGC, que en el paràgraf 4 indica el que segueix:

“No obstant això, es qualificaran com a canvis en estimacions comptables aquells ajustos en el valor comptable d’actius o passius, o en l’import del consum futur d’un actiu, que siguin conseqüència de l’obtenció d’informació addicional, d’una major experiència o del coneixement de nous fets. El canvi d’estimacions comptable s’aplicarà de forma prospectiva i el seu efecte s’imputarà, segons la naturalesa de l’operació de què es tracti, com a ingrés o despesa en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici o, quan sigui el cas, directament a patrimoni net. L’eventual efecte sobre exercicis futurs s’anirà imputant en el transcurs d’aquells.”

La mateixa Llei de l’Impost de Societats, vigent des de l’1 de gener de 2015, estableix una explicació enormement clarificadora al que s’indica en aquesta norma de valoració dins de la Disposició Transitòria 13ª:

“Disposició transitòria tretzena. Aplicació de la taula d’amortització prevista en aquesta Llei en elements patrimonials adquirits amb anterioritat. Llibertat d’amortització pendent d’aplicar.

1. Els elements patrimonials per als quals, en períodes impositius iniciats amb anterioritat a l’1 de gener de 2015, s’estigués aplicant un coeficient d’amortització diferent del que els correspongués per aplicació de la taula d’amortització prevista en l’article 12.1 d’aquesta Llei, s’amortitzaran durant els períodes impositius que restin fins a completar la seva nova vida útil, d’acord amb la referida taula, sobre el valor net fiscal del bé existent a l’inici del primer període impositiu que comenci a partir de l’1 de gener de 2015.”

Així mateix, aquells contribuents que estiguessin aplicant un mètode d’amortització diferent del resultant d’aplicar els coeficients d’amortització lineal en períodes impositius iniciats amb anterioritat a l’1 de gener de 2015 i, en aplicació de la taula d’amortització prevista en aquesta Llei, els correspongués un termini d’amortització diferent, podran optar per aplicar el mètode d’amortització lineal en el període que resti fins a finalitzar la seva nova vida útil, sobre el valor net fiscal existent a l’inici del primer període impositiu que comenci a partir de l’1 de gener de 2015.

Les adquisicions d’actius nous fetes entre l’1 de gener de 2003 i el 31 de desembre de 2004 aplicaran els coeficients d’amortització lineal màxims previstos en aquesta Llei, multiplicats per 1,1.

Els canvis en els coeficients d’amortització aplicats pels contribuents que es puguin originar arran de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es comptabilitzaran com un canvi d’estimació comptable.”

Posem-ne un exemple:

Una societat té al sostre de la seva nau industrial una instal·lació fotovoltaica de la qual és propietària, per tant la té reflectida en la seva comptabilitat com a immobilitzat des del dia de la seva entrada en condicions de funcionament (1/1/2012). El cost d’adquisició pel qual es troba comptabilitzada és de 450.000 € i la societat va optar per seguir el criteri d’amortització fiscal; això és, el que s’indica en la consulta vinculant de la DGT V0033-07 de data 10 de gener de 2007, que estableix un coeficient lineal màxim del 10% i un període màxim d’amortització de 20 anys, ja que en les antigues taules d’amortització no existia. El mètode d’amortització és el lineal.

El valor net comptable d’aquesta instal·lació el 31/12/2014 és el que es desprèn del següent quadre d’amortització:

Com podem apreciar, el valor net comptable, que en aquest cas coincidirà amb el valor net fiscal que indica la Disposició transitòria 13ª de la LIS, és l’utilitzat per a calcular la quota d’amortització que s’aplicarà a partir de l’1/1/2015, data que resulta de dividir aquest valor net fiscal entre els anys de vida útil que restin a l’immobilitzat segons les noves taules.

Per a saber el coeficient màxim que podrem aplicar ens dirigim a la nova taula d’amortització inclosa en la Llei:

Per tant en el nostre exemple, a partir de l’1/1/2015, el canvi en el coeficient màxim d’amortització suposa el següent:

Nou coeficient màxim d’amortització en taules = 7%

Nou període de vida útil = 100 / 7 = 14,28 anys = 171 mesos

Valor net comptable l’1/1/2015 = 315.000 € (450.000 € - 135.000 €)

Període amortitzat fins al 31/12/2014 = 3 anys = 36 mesos

Període pendent d’amortitzar a partir de l’1/1/2015 = 135 mesos (171 mesos – 36 mesos)

Nova quota d’amortització a partir de l’1/1/2015 = 28.000 € anuals (315.000 €/135) * 12 mesos

El nou quadre d'amortització serà el següent:

(Nota: El nou percentatge d’amortització és el 6,22 (període) però per simplificació arrodonim a dos decimals).

El percentatge efectivament aplicat a tota la vida útil de l’immobilitzat és:

Per tant, pel fet d’aconseguir un coeficient d’amortització mitjà del 7% durant tota la vida útil del bé, ens trobem dins del màxim establert en les noves taules d’amortització.

Després d’haver efectuat tot el treball necessari per a imputar comptablement els canvis en la vida útil dels nostres immobilitzats, caldrà informar-ne en la memòria dels comptes anuals, tal com estableix la norma de registre i valoració núm. 22 del PGC en el seu paràgraf final, tret que els seus efectes no siguin significatius.