Comentaris a la Llei 25/2015 de mecanisme de segona oportunitat

Amb la publicació de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social, es dóna per finalitzada la tramitació parlamentària com a llei del Reial Decret-Llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social. La Llei introdueix el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet per als deutors de bona fe, i també la regulació tant de la seva qualificació com de l’obtenció, així com de la renovació d’aquest benefici, en el cas que el deutor millorés de sort.

I. ANTECEDENTS LEGISLATIUS

El passat 29 de juliol de 2015, es publicava en el BOE la Llei 25/2015, Llei de Segona Oportunitat. L’antecedent directe de la Llei el contingut de la qual analitzarem, el trobem en el Reial Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

El decret-llei és previst en l’article 86 de la Constitució dins del Capítol relatiu a l’elaboració de les lleis, que regula, entre d’altres, les normes amb rang de llei emanades del Govern. Una de les característiques que el defineixen resideix precisament en el seu caràcter de norma provisional, ja que requereix la intervenció del Congrés dels Diputats per a ser convalidat o derogat. La Llei 25/2015, en aquest sentit, porta causa de la tramitació parlamentària com a Llei del meritat Reial Decret-Llei 1/2015, aprofitant aquest tràmit per a la introducció, mitjançant la presentació de les esmenes corresponents, d’algunes millores tècniques especialment en matèria concursal.

La Llei introdueix, segons indica el Preàmbul corresponent, la figura de la segona oportunitat. Figura que no resulta estranya en altres països del nostre entorn, que compten amb instruments que permeten l’exoneració de deutes després de la liquidació del patrimoni del deutor de bona. Fins ara, el dret concursal patri s’ha mantingut impassible a aquesta circumstància, i aliè a aquest corrent ha considerat plenament vigent sense cap tipus de modulació la rotunditat del tenor de l’article 1.911 del Codi Civil, i en virtut d’això, la responsabilitat personal universal que es deriva d’aquest. Principi que queda positivitzat en el precepte esmentat, ja que estableix que “del compliment de les seves obligacions, respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs”.

L’objectiu de la Llei és el d’habilitar els mitjans necessaris que permetin que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida, sense haver d’arrossegar de forma indefinida la càrrega d’un deute inassumible.

Aquest mecanisme, però, s’ha de conjuminar amb els drets dels creditors, com també amb la necessitat de dotar els operadors d’una certa seguretat en el tràfic jurídic. Perquè l’economia creixi cal que flueixi el crèdit i que el marc jurídic aplicable doni confiança als deutors; però sense minar la dels creditors, ja que en aquest cas es produiria bé el retraïment del crèdit, bé el seu encariment. Per això, el mecanisme de segona oportunitat dissenyat per la Llei que s’analitzarà tot seguit estableix els controls i garanties necessaris per a evitar insolvències estratègiques o facilitar dacions en pagament selectives. Es tracta, en definitiva, de permetre que els qui ho han perdut tot per haver liquidat la totalitat del seu patrimoni en benefici dels seus creditors, es puguin veure alliberats de la major part dels deutes pendents després de la liquidació referida. I això sense perjudici d’atendre també la millora de fortuna d’aquests subjectes que, eventualment, i en cas de produir-se, permetrà que es veiés revocat aquest benefici per idèntiques raons de justícia envers els creditors.

El mecanisme de la segona oportunitat ha de conjuminar el benefici de les persones naturals que han perdut el seu patrimoni, en benefici dels seus creditors, amb el dret d’aquests últims de veure satisfets els seus crèdits, si és que el creditor canviés de sort.

La Llei 25/2015 estén les premisses anteriors a l’àmbit concursal, i proposa flexibilitzar els acords extrajudicials de pagaments i preveure un autèntic mecanisme de segona oportunitat. A l’efecte de fer efectiva la lloable finalitat de la Llei, es millora el Codi de bones pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual, que va introduir en el seu moment el Reial Decret-llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos. Finalment, la Llei amplia per un termini addicional de dos anys la suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables.

II. MODIFICACIONES OPERADES EN MATÈRIA DE CONCLUSIÓ DEL CONCURS

Fins a la modificació operada pel Reial Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer, l’apartat 2 de l’article 178 de la Llei Concursal establia com a regla general que la resolució judicial que declarés la conclusió del concurs del deutor persona natural, per liquidació de la massa activa, declararia la remissió dels deutes insatisfets, sempre que el concurs no hagués estat declarat culpable ni condemnat per insolvència punible o per qualsevol altre delicte relacionat amb el concurs, i que haguessin estat satisfets en la seva integritat els crèdits contra la massa, i els crèdits concursals privilegiats i, almenys, el 25% de l’import dels crèdits concursals ordinaris.

La redacció anterior establia igualment que si el deutor hagués intentat sense èxit l’acord extrajudicial de pagaments, podria obtenir la remissió dels crèdits restants si els crèdits haguessin estat satisfets contra la massa i tots els crèdits concursals privilegiats.

La nova redacció donada al precepte per la Llei 25/2015 modifica substancialment aquesta regla general per establir, ara, que en els casos de conclusió del concurs per liquidació o insuficiència de massa activa, el deutor persona natural quedarà com a responsable del pagament dels crèdits restants. I la Llei permet als creditors que no haguessin vist íntegrament satisfet el seu crèdit l’inici d’execucions singulars, en tant que no s’acordi la reobertura del concurs o no es declarés un nou concurs.

La norma preveu, a més, que per a aquestes execucions, la inclusió del seu crèdit en la llista definitiva de creditors s’equipara a una sentència de condemna ferma.

Ara bé, aquesta que passa a ser la nova regla general té un matís notable. I és que serà aplicable sempre que no s’estigui en presència d’un dels supòsits del nou article 178 bis, l’immediatament posterior, introduït per la Llei 25/2015 per regular el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet.

III. EL NOU BENEFICI DE L’EXONERACIÓ DEL PASSIU INSATISFET

Atenent la redacció de l’article 178 bis, introduït per la Llei 25/2015, el deutor persona natural podrà obtenir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet una vegada conclòs el concurs per liquidació o per insuficiència de la massa activa. A aquest efecte, el deutor haurà de presentar la seva sol·licitud d’exoneració del passiu insatisfet davant el jutge del concurs, en els termes que veurem més endavant.

Per a accedir al benefici de la segona oportunitat, el deutor haurà de ser-ho de bona fe. La Llei estableix requisits que permeten qualificar-ho com a tal.

A. Requisits per a accedir al benefici de la segona oportunitat

1r Que el concurs no hagi estat declarat culpable. No obstant això, si el concurs hagués estat declarat culpable per no haver sol·licitat la declaració de concurs, el jutge podrà concedir el benefici sempre que no s’apreciï dol o culpa greu del deutor.

2n Que el deutor no hagi estat condemnat en sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors en els deu anys anteriors a la declaració de concurs.

3r Que hagi formalitzat o, almenys, intentat formalitzar un acord extrajudicial de pagaments.

4t Que hagi satisfet en la seva integritat els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats, i si no hagués intentat un acord extrajudicial de pagaments previ, almenys, del 25% de l’import dels crèdits concursals ordinaris. O bé, i de forma alternativa que (i) accepti sotmetre’s a un pla de pagaments per a pagar els deutes; (ii) hagi complert les obligacions de col·laborar activament amb el jutge del concurs i amb l’administració concursal: (iii) no hagi tingut accés a aquest benefici en el termini dels últims deu anys; (iv) no hagi rebutjat en els quatre anys anteriors a la declaració de concurs una oferta d’ocupació adequada a la seva capacitat; i finalment, (v) accepti de forma expressa, en la sol·licitud d’exoneració del passiu insatisfet, que l’obtenció d’aquest benefici es faci constar en la secció especial del Registre Públic Concursal per un termini de cinc anys, a l’efecte que tercers amb un interès legítim, que poguessin efectuar ofertes en ferm al deutor, bé de crèdit, bé de qualsevol altre lliurament de béns o prestació de serveis, que hagi de ser remunerat o retornat per aquest, puguin tenir coneixement d’aquesta circumstància.

B. La sol·licitud d’obtenció del benefici de segona oportunitat

Presentada la sol·licitud pel deutor davant el jutjat que tenia coneixement del concurs, es donarà trasllat per part del Secretari Judicial a l’Administració concursal i als creditors que s’hi personin, per un termini de cinc dies, perquè al·leguin quant ho considerin oportú en relació amb la concessió del benefici. Si mostren la seva conformitat a la petició del deutor o no s’hi oposen, el jutge del concurs concedirà, amb caràcter provisional, el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet, i declararà la conclusió del concurs per fi de la fase de liquidació.

C. Crèdits als quals s’estén el benefici de segona oportunitat

c.1 Els crèdits ordinaris i subordinats pendents en la data de conclusió del concurs, encara que no haguessin estat comunicats, i exceptuant els crèdits de dret públic i per aliments.

c.2 Pel que fa als crèdits amb privilegi especial, la part d’aquests que no s’hagin pogut satisfer amb l’execució de la garantia. Els creditors els crèdits dels quals s’extingeixin no podran iniciar cap tipus d’acció dirigida contra el deutor per al seu cobrament.

La norma aclareix que queden fora de perill els drets dels creditors enfront dels obligats solidàriament amb el concursat i enfront dels seus fiadors o avaladors. Aquests no podran invocar el benefici d’exoneració del passiu insatisfet obtingut pel concursat ni subrogar-se pel pagament posterior a la liquidació en els drets que el creditor tingués contra aquell, tret que es revoqués l’exoneració concedida.

Si el concursat tingués un règim econòmic matrimonial de guanys o un altre de comunitat i no s’hagués procedit a la liquidació d’aquest règim, el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet s’estendrà al cònjuge del concursat, encara que no hagués estat declarat el seu propi concurs, respecte dels deutes anteriors a la declaració de concurs dels quals hagués de respondre el patrimoni comú.

Els deutes que no s’incloguin dins del benefici de l’exoneració del passiu insatisfet hauran de ser satisfets pel concursat dins dels cinc anys següents a la conclusió del concurs, tret que aquells tinguessin un venciment posterior. La Llei estableix expressament que durant els cinc anys següents a la conclusió del concurs, els deutes pendents no podran generar interessos. Per fer front a aquests deutes, el deutor presentarà una proposta de pla de pagaments que, escoltades les parts, serà aprovat pel jutge en els termes en què hagués estat presentat o amb les modificacions que consideri oportunes.

La Llei deixa clar que amb relació als crèdits de dret públic, la tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament es regiran pel que es disposa en la seva normativa específica.

D. Revocació del benefici d’exoneració del passiu insatisfet

Qualsevol creditor concursal estarà legitimat per a sol·licitar del jutge del concurs la revocació del benefici d’exoneració del passiu insatisfet quan, durant els cinc anys següents a la seva concessió, es constatés l’existència d’ingressos, béns o drets del deutor ocultats, a excepció dels béns
inembargables

Entre altres supòsits, el benefici de la segona oportunitat es revocarà si la situació econòmica del deutor millorés substancialment.

A més del supòsit anterior, es podrà sol·licitar la revocació si durant el termini fixat per al compliment del pla de pagaments el deutor:

d.1 Incorregués en alguna de les circumstàncies que impedissin qualificar-lo com a deutor de bona fe, i en aquest sentit hagués impedit la concessió del benefici de l’exoneració del passiu insatisfet.

d.2 Incomplís l’obligació de pagament dels deutes no exonerats d’acord amb el que es disposa en el pla de pagaments.

d.3 Millorés substancialment la situació econòmica del deutor per causa d’herència, llegat o donació; o joc de sort, envit o atzar, de manera que pogués pagar tots els deutes pendents sense detriment de les seves obligacions d’aliments.