L’usdefruit d’accions i participacions socials i el dret al dividend

No poques vegades es planteja l’escissió del ple domini de les accions com una forma de satisfer els interessos dels seus propietaris, i afavorir així el relleu generacional, atorgant a la segona generació la seva nua propietat, alhora que es permet, a qui es reserva l’usdefruit o a aquell a favor de qui s’atorga, atendre l’atenció de les seves necessitats, amb càrrec al repartiment de futurs dividends.
Un fi tan lloable queda en dubte quan la situació econòmica de la societat impedeix el repartiment del dividend, o quan qüestions de caràcter patrimonial, tendents a la capitalització d’aquella, condueixen a decidir l’absència de repartiment del dividend. El conflicte que es genera en aquest tipus de supòsits és servit.

I. EL PLANTEJAMENT DE LA QÜESTIÓ

Sovint, el relleu generacional que es produeix en el si de les societats familiars comporta que, amb l’apartament voluntari que fa la generació anterior, bé sigui per haver assolit l’edat de jubilació o bé per qualsevol altra raó, incloses les de salut, es produeixi la cessió de la gestió del negoci familiar. Aquesta cessió es pot fer simplement amb la transmissió, pel títol jurídic corresponent, de la totalitat de les accions de la societat, o bé, en determinats casos, reservant per als cedents determinats drets de caràcter econòmic que permetin a la generació que s’aparta mantenir el nivell de vida de què gaudien fins en aquell moment.

El modus operandi resulta en certa manera conegut: es reparteix en vida l’herència entre els fills mitjançant l’atorgament de la donació corresponent de les accions de la societat, si bé el donant es reserva per a ell determinats drets de contingut econòmic que li permetin percebre els beneficis del negoci familiar, mitjançant la cessió únicament de la nua propietat.

La qüestió també admet altres plantejaments. I així, en el supòsit que hagi mort un dels cònjuges titulars de la societat, bé podria haver disposat el causant la cessió de l’usdefruit de les accions al cònjuge sobrevivent per a assegurar-se, d’aquesta manera, el manteniment.

Resulta evident, tant en un cas com en l’altre, que la nua propietat de les accions l’ostentaran persones diferents dels usufructuaris, en els quals recauran determinats drets que, en funció del futur de la companyia i de la situació econòmica que aquesta travessi, podrien entrar en conflicte amb els drets de l’usufructuari de les accions.

La qüestió que plantegem no és nova, ni moltíssim menys, i ha ocasionat nombrosos conflictes familiars i societaris. Amb tot, és just reconèixer que rep un tractament acurat tant en l’àmbit mercantil, per part de la Llei de Societats de Capital, com en l’àmbit exclusivament civil, per part del nostre Codi Civil, com a norma supletòria, tenint en compte el marcat caràcter mercantil de la qüestió. Al mateix temps, l’existència del possible conflicte i la seva solució ha estat estudiada en seu jurisdiccional pels Tribunals de Justícia, com més endavant es veurà, oferint una solució de caràcter sistemàtic, conjuminant els drets de les parts implicades en aquest tipus de conflictes, atenent les previsions legals fetes tant en seu mercantil com en seu civil, sense que aquestes arribin a entrar en conflicte. Solucions fundades en Dret que reuneixen el respecte envers la política societària d’expansió amb la necessitat, fundada en la jurisprudència, de reconèixer en l’usdefruit algun contingut econòmic tangible i no merament il·lusori.

II. EL RÈGIM JURÍDIC DE L’USDEFRUIT D’ACCIONS

Conformement amb el règim jurídic vigent, en cas d’usdefruit d’accions, en les relacions que s’estableixin entre l’usufructuari i el nu propietari, s’haurà d’estar al que s’hagi establert a aquest efecte en el títol constitutiu de l’usdefruit. A falta de disposicions particulars sobre aquest negoci, les relacions entre usufructuari i nu propietari es regiran pel que es preveu en la Llei de Societats de Capital, i amb caràcter supletori pel que es disposa en el Codi Civil.

Amb caràcter previ a l’exposició del règim jurídic aplicable a cadascuna de les parts intervinents en el negoci jurídic, ha de quedar clar que, per exprés mandat de l’article 127 de la Llei de Societats de Capital, en cas d’usdefruit de participacions o d’accions la qualitat de soci resideix en el nu propietari, però l’usufructuari tindrà dret en tot cas als dividends acordats per la societat durant l’usdefruit. Tret de disposició contrària dels estatuts, l’exercici dels altres drets del soci correspon al nu propietari; per tant, l’usufructuari ha de facilitar al nu propietari l’exercici d’aquests drets.

A. Regles relatives a la liquidació de l’usdefruit<

En el cas que l’usdefruit s’hagués establert amb caràcter temporal, finalitzat aquest, l’usufructuari té dret a exigir del nu propietari l’increment de valor experimentat per les accions usufructuades que corresponguin als beneficis propis de l’explotació de la societat integrats durant l’usdefruit en les reserves expresses que figurin en el balanç de la societat, sigui quina sigui la seva naturalesa o denominació, i que no s’haguessin repartit mentre va durar el seu dret.

De la mateixa manera, si la societat es dissolgués, obrant l’usdefruit, l’usufructuari tindrà dret a exigir del nu propietari una part de la quota de liquidació equivalent a l’increment de valor de les accions usufructuades, de manera que l’usdefruit s’estendrà a la resta de la quota de liquidació.

És possible que, en els supòsits que acabem d’exposar, l’usufructuari i el nu propietari no es posin d’acord en l’import que el segon ha d’abonar al primer. A aquest efecte, la Llei disposa que serà fixat, a petició de qualsevol de les parts, i a costa dels dos, per un auditor de comptes. Aquest haurà de ser diferent de l’auditor de la societat, i serà designat a aquest efecte pel Registre Mercantil de la província del domicili social de la societat.

Les quantitats que s’hagin de pagar es podran abonar bé en metàl·lic, bé en accions de la mateixa classe que les que haguessin estat subjectes a usdefruit, i el seu valor es calcularà en virtut del que els correspongui conforme a l’últim balanç de la societat que hagués estat aprovat.

Com ja dèiem, el títol constitutiu de l’usdefruit de participacions podrà disposar regles de liquidació diferents de les que acabem d’exposar; per això, si haguessin estat previstes i acceptades per les parts, caldrà atenir-se a aquestes.

B. Regles relatives als drets de preferència en relació amb el dret d’usdefruit

És un supòsit relativament freqüent el fet que les societats decideixin augmentar el capital de la societat, i resulta evident que com ha quedat dit, els drets “polítics” corresponen al nu propietari. Doncs bé, també en aquests casos es pot plantejar un conflicte entre les dues parts presents en la propietat de les accions; conflicte que la Llei de Societats de Capital tracta d’evitar amb les regles que a continuació exposem. En primer lloc, la norma preveu que en els casos d’augment del capital de la societat, si el nu propietari no hagués exercitat o venut el dret d’assumpció o de subscripció preferent, deu dies abans de l’extinció del termini fixat per al seu exercici, l’usufructuari queda legitimat a procedir a la venda dels drets o bé a subscriure les accions.

En el cas que es venguin els drets de subscripció, amb independència que ho faci tant l’un com l’altre –és a dir, tant el nu propietari com l’usufructuari–, l’usdefruit s’estendrà a l’import obtingut per l’alienació.

Si, en canvi, se subscriuen noves accions, bé perquè així ho hagi decidit el nu propietari, bé perquè aquesta decisió hagi estat presa per l’usufructuari, l’usdefruit quedarà estès a les accions el desemborsament de les quals s’hagués pogut fer amb el valor total dels drets utilitzats en l’assumpció o la subscripció, calculat pel seu valor teòric. Això és, pel seu valor en balanç. La resta de les accions subscrites pertanyerà en plena propietat a aquell que hagués desemborsat el seu import.

Una altra previsió que du a terme la Llei fa referència a l’augment de capital amb càrrec a beneficis o reserves constituïdes durant l’usdefruit; així, el text legal tracta de protegir la figura de l’usufructuari, que, no ho podem oblidar, està a mercè de la voluntat del nu propietari, que utilitzant els seus drets polítics en la Junta General, pot actuar en perjudici de l’usufructuari. A aquest efecte, la Llei preveu que en aquests supòsits les noves accions correspondran al nu propietari, però que a aquestes s’estendrà l’usdefruit.

Tal com passa en les regles de la liquidació de l’usdefruit, les quantitats que s’hagin de pagar es podran abonar bé en metàl·lic, bé en accions de la mateixa classe que les que haguessin estat subjectes a usdefruit, i el seu valor es calcularà en virtut del que els correspongui conforme a l’últim balanç de la societat que hagués estat aprovat.

C. Regles relatives a l’usdefruit d’accions alliberades parcialment en augments de capital

Bé pot passar que en el si de la societat s’adopti, per part de la Junta General, una ampliació de capital, però que aquesta es dugui a terme tant amb càrrec a reserves pròpies com amb càrrec a aportacions dels socis. En aquests casos, la regla que estableix la Llei du a terme un judici de valor, repartint equitativament les càrregues entre els subjectes intervinents en la possessió de les accions. I així, el nu propietari serà l’obligat enfront de la societat d’efectuar el pagament de la part no desemborsada. Cosa que no és obstacle perquè, una vegada efectuat aquest pagament, tingui dret a exigir de l’usufructuari, fins a l’import dels fruits, l’interès legal de la quantitat invertida.

Si el nu propietari no hagués complert l’obligació de pagar la part no desemborsada cinc dies abans del venciment del termini fixat per realitzar el pagament, podrà fer-ho l’usufructuari. En aquest cas, l’assistirà el dret de repetir contra el nu propietari una vegada finalitzi l’usdefruit.

III. ALGUNES QÜESTIONS POLÈMIQUES A TALL DE CONCLUSIÓ

Hem dut a terme una exposició sistemàtica del règim legal de l’usdefruit d’accions sense que per això s’hagi esgotat la innombrable casuística que pot convergir sobre una qüestió tan discutida. A tall d’exemple, es pot pensar en la problemàtica que es genera quan el nu propietari, en qui resideix la qualitat de soci i exerceix el dret de vot en la Junta general, acorda de forma sistemàtica i reiterada no repartir dividends. Queda clar que amb això es destinen la totalitat dels resultats positius de cada exercici a reserves voluntàries. I si bé és cert que amb això s’incrementen els fons propis de la societat i, per tant, el valor d’aquesta, no ho és menys que l’usufructuari assistirà a una despatrimonialització progressiva o, per dir-ho d’una altra manera, a un buidament del seu dret.

Davant de supòsits d’aquesta mena, què hi pot fer l’usufructuari? La resposta ha de donar-se tenint en compte la necessitat d’interpretar els contractes de conformitat amb la bona fe. I aquesta interpretació l’ha recollit el Tribunal Suprem en no pocs pronunciaments, conjuminant els interessos de les dues parts, atès que si els beneficis s’apliquessin íntegrament al repartiment en concepte de dividends, la viabilitat mateixa de les empreses seria posada en perill, especialment si la política duta a terme per la societat la porta a una posició sanejada i a una important expansió econòmica. Doncs bé, com que no resulta raonable entendre que en societats tancades, com són les familiars, el contingut efectiu de l’usdefruit quedi de fet a l’arbitri d’una de les parts, en aquest cas el nu propietari, en aquests supòsits els Tribunals emparen l’usufructuari recorrent a l’abús de dret. Però el contingut de la protecció atorgada anirà en funció de qui ostenti el dret de vot, ja que si bé amb caràcter general aquesta qualitat resideix en el nu propietari, bé podria ocórrer que en l’acord de constitució s’hagués pactat atorgar-lo a l’usufructuari.