FISCAL

IMPOST SOBRE LES HIPOTEQUES

STS 1505/2018 de 16 d’octubre (Rec. 5350/2017). Sala Tercera, Contenciosa administrativa, 2a.

Qui paga l’impost sobre les hipoteques? El Tribunal Suprem, en Sentència de 16-10-2018, va sorprendre amb una decisió contrària a la seva jurisprudència anterior, dient que l’AJD sobre els préstecs hipotecaris el paga el Banc i no el client.

En sentències anteriors, per exemple, de 31-10-2016 o de 22-11-2017, l’Alt Tribunal havia entès que el subjecte passiu en AJD en els préstecs hipotecaris concedits per entitats de crèdit és el prestatari. Això per aplicació de l’article 29 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el TRLITPAJD que assenyala que en la modalitat de documents notarials és subjecte passiu l’adquirent del bé o dret i que aquest adquirent només pot ser el prestatari i l’article 68 RITPAJD que especifica que quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia es considera adquirent el prestatari.

En aquesta nova sentència de 16-10-2018 conclou, per contra, que el subjecte passiu és l’entitat prestatària. Té en compte, per a això, que el negoci inscriptible és la hipoteca i que l’únic interessado en l’elevació a escriptura pública i en la seva inscripció és el prestador, per tal de poder exercir l’acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca. Anul·la l’article 68.2 del RITPAJD per ser contrari a la Llei.

No obstant això, el dia 18 d’octubre, l’endemà de fer-se pública la Sentència, es va publicar al web del Poder Judicial una Nota urgent dient que el Tribunal Suprem decidirà si confirma el seu gir jurisprudencial recent: deixant sense efecte tots els assenyalaments sobre recursos de casació pendents amb un objecte similar i demanant al Ple que decideixi si confirma aquest gir.

Al tancament d’aquest butlletí, no podem preveure quines seran les conseqüències d’aquests canvis de criteri del Tribunal Suprem, encara que al principi es parla del 5 de novembre com a data en la qual el Tribunal Suprem decideixi si reverteix o manté la Sentència.

MODELS IMPOSITIUS

Ordre HAC/941/2018, de 5 de setembre, per la qual s’aproven els models 202 i 222 per a efectuar els pagaments fraccionats i l’Ordre HFP/1978/2016, de 28 de desembre, per la qual s’aprova el model 231 de Declaració d’informació país per país (BOE núm. 223 de 14-9-2018)

Les modificacions de l’Ordre HFP/227/2017 i dels models 202 i 222 tenen per objecte incorporar en el model de pagaments fraccionats les modificacions que va introduir la LPGE 2018, que exceptuen de l’obligació d’efectuar el pagament fraccionat mínim aplicable a les grans empreses les entitats de capital-risc. Per primera vegada hi serà aplicable el nou model per al pagament fraccionat, que s’haurà de fer dins dels primers 20 dies naturals del mes d’octubre de 2018.

També s’han introduït modificacions en relació amb els contribuents sotmesos a normativa foral (País Basc i Navarra), per a permetre que quan tributin conjuntament a l’Administració de l’Estat i a la foral puguin fer servir els models 202 i 222, indicant que la normativa que apliquen és la foral. El termini de presentació d’aquests models per al cas de contribuents que, estant sotmesos a normativa foral de Navarra, tributin conjuntament a les dues administracions, la navarresa i l’estatal, s’efectuarà durant els 20 primers dies naturals del mes d’octubre de cada any. Si els contribuents estan sotmesos a normativa foral de País Basc i tributen conjuntament a les dues administracions, la basca i l’estatal, la presentació de l’autoliquidació model 202 i 222 s’efectuarà durant els 25 primers dies naturals del mes d’octubre de cada any. Per a aquests contribuents, el termini de presentació electrònica de les autoliquidacions dels models 202 i 222 quan es pretengui domiciliar el pagament finalitzarà 5 dies naturals abans de la data aprovada per la normativa foral per a la seva presentació. Aquests canvis seran aplicables per primera vegada per als models de pagaments fraccionats, 202 i 222, el termini de presentació dels quals sigui octubre de 2018 amb excepció dels annexos del model 222, que entraran en vigor l’1-1-2019.

La modificació de l’Ordre HFP/441/2018, de 16 d’abril, té per objectiu afegir una disposició addicional en la qual s’habiliti tècnicament la possibilitat de manifestar la voluntat que l’Estat destini el 0,7 % de la seva quota íntegra de l’Impost de Societats marcant la casella número 00073 “Altres opcions” del model 200 o, si és el cas, marcant la casella 069 “Altres opcions” del model 220. Aquesta opció només estarà disponible per a contribuents el període impositiu dels quals hagués finalitzat a partir del 5-7-2018.

També es modifica l’annex de l’Ordre HFP/1978/2016, de 28 de desembre, per la qual s’aprova el model 231 de declaració d’informació país per país, per a adaptar-lo a les modificacions introduïdes en l’article 13.1 RIS pel Reial Decret 1074/2017, de 29 de desembre.

Aquesta modificació s’aplica per primera vegada per a les presentacions del model 231 que s’hagin de fer a partir de l’1-1-2019.

Ordre HAC/763/2018, de 10 de juliol (modifica l’Ordre HAP/2486/2014, de 29 de desembre, per la qual s’aprova el model 143 per a la sol·licitud de l’abonament avançat de les deduccions per família nombrosa i persones amb discapacitat a càrrec del IRPF i se’n regulen el lloc, el termini i les formes de presentació; l’Ordre HFP/105/2017 i l’Ordre HAP/70/2013, de 30 de gener) (BOE núm. 173 de 18-7-2018)

Projecte d’ordre per la qual s’aprova el model 233, «Declaració informativa per despeses en llars d’infants o centres d’educació infantil autoritzats» i es determinen el lloc, forma, termini i el procediment per a la seva presentació, i es modifica la Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, per la qual es regulen els procediments i les condicions generals per a la presentació de determinades autoliquidacions, declaracions informatives, declaracions censals, comunicacions i sol-licituds de devolució, de naturalesa tributària

REGLAMENTS TRIBUTARIS

Projecte de Reial Decret pel qual es modifiquen el Reglament de l’Impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial Decret 1624/1992, de 29 de desembre; el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial Decret 1619/2012; el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol i el Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol; el Reglament dels Impostos Especials, aprovat pel Reial Decret 1165/1995, de 7 de juliol i el Reial Decret 1075/2017, de 29 de desembre, pel qual es modifiquen diversos Reials decrets d’índole tributària

Entrada en vigor l’1-1-2019 (determinades disposicions seran de compliment obligat a partir del 20-5-2019 i de l’1-7-2019).

Per mitjà d’aquesta modificació del RIVA s’efectuen una sèrie d’ajustos tècnics, que són necessaris després dels canvis efectuats en la LIVA per la LPGE 2018 a l’efecte de traslladar la Directiva (UE) 2017/2455 del Consell de 5 de desembre de 2017 per la qual es modifiquen la Directiva 2006/112/CE i la Directiva 2009/132/CE referents a determinades obligacions respecte de l’IVA per a les prestacions de serveis i les vendes a distància de béns. Aquesta Directiva va modificar la Directiva harmonitzada de l’IVA referent a les regles de tributació dels serveis prestats per via electrònica, de telecomunicacions i de radiodifusió i televisió, quan el destinatari no sigui un empresari o professional que actuï com a tal. Aquest canvi es va plasmar en la Llei de l’IVA mitjançant la modificació de les regles que determinen la localització en el territori d’aplicació de l’impost dels serveis prestats per via electrònica, de telecomunicacions i de radiodifusió i televisió.

Des de l’1-1-2019, per a reduir les càrregues administratives i tributàries que suposa, per a les microempreses establertes en un únic Estat membre i que presten aquests serveis de forma ocasional a consumidors finals d’altres Estats membres, tributar per aquestes prestacions a l’Estat membre on estigui establert el consumidor destinatari del servei (Estat membre de consum), es va establir un llindar comú a escala comunitària de fins a 10.000 € anuals que, si no es depassa, implicarà que aquestes prestacions de serveis continuïn estant subjectes a l’IVA al seu Estat membre d’establiment. També serà possible que el mateix empresari o professional, si així ho decideix, pugui optar per tributar a l’Estat membre de consum, encara que no hagi superat aquest llindar.

La normativa aplicable en matèria de facturació per als subjectes passius acollits als règims especials aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica serà el de l’Estat membre d’identificació i no el de consum. També s’hi incorporen modificacions per a facilitar l’opció voluntària a l’aplicació del SII.

Cal informar dels documents electrònics de reemborsament que, a partir de l’1-1-2019, passen a ser obligatoris per a la devolució de l’Impost a l’exportació en el règim de viatgers. El termini per a la tramesa electrònica serà abans del dia 16 del mes següent al període de liquidació.

La normativa aplicable en matèria de facturació des de l’1-1-2019 serà la de l’Estat membre d’identificació per als subjectes passius acollits als règims especials aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica.

S’actualitza la relació de les operacions exemptes de l’Impost per les quals serà obligatòria l’expedició de factura i s’excepciona altres entitats financeres de l’obligació d’expedir factures per les operacions d’assegurances i financeres exemptes. L’AEAT podrà eximir d’aquesta obligació altres empresaris o professionals diferents dels assenyalats, amb sol·licitud prèvia de l’interessat quan hi hagi raons que ho justifiquin.

S’amplia als serveis de viatges subjectes al règim especial de les agències de viatges el procediment especial de facturació que es preveu en la disposició addicional quarta, aplicable a les agències de viatges que actuen com a mediadores en nom i per compte d’altri.

Tot el subministrament informatiu sobre operacions amb drets de subscripció se centralitza en l’entitat dipositària, de manera que només en absència de dipositari a Espanya sorgirà l’obligació d’informar per a l’intermediari que intervingui en l’operació.

Les modificacions en el Reglament dels IIEE són conseqüència de la integració del tipus impositiu autonòmic de l’Impost sobre Hidrocarburs en la part especial del tipus estatal, des de l’1-1-2019.

Es desenvolupen les obligacions formals que cal complir per a gaudir de determinats beneficis fiscals tant en l’Impost sobre Hidrocarburs com en l’Impost Especial sobre el Carbó.

S’exigeix l’ús de precintes en la circulació de la picadura de tabac fora del règim suspensiu i es fan els ajustos tècnics pertinents. També se simplifiquen determinades obligacions i formalitats reglamentàries per als petits fabricants de cervesa.

Es modifica el Reial Decret 1075/2017, de 29 de desembre. A causa de la impossibilitat d’adaptació a les noves exigències per part de determinats operadors, es considera oportú retardar amb caràcter obligatori l’entrada en vigor d’aquests preceptes a data 1-7-2019.

Es deroga per obsoleta la normativa referent al funcionament d’aquestes botigues lliures d’impostos.

Es regulen els llocs en els quals serà possible autoritzar, sota control duaner, una botiga lliure d’impostos en ports o aeroports, regulació aplicable tant a l’IVA com als IIEE. Així, hauran d’estar situades a la zona sota control duaner dels ports i aeroports destinada a l’embarcament del viatger una vegada superat el control de seguretat i/o el control de passaports per al seu accés.

COMPTABLE

LLEI DEL MERCAT DE VALORS

Reial Decret Llei 14/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica el text refós de la Llei del Mercat de Valors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2015, de 23 d’octubre (BOE núm. 236 de 29-9-2018)

Entrada en vigor el 30-9-2019 (a excepció d’alguns articles).

Amb aquesta norma i el desenvolupament posterior d’un Reial Decret, en el qual es recollirà el contingut més reglamentista del projecte, es completarà la transposició de la Directiva Europea 2014/65 més coneguda com Mifid II.

Finalitat

Aquesta norma té per objectiu la regulació del mercat de valors i els serveis i activitats d’inversió a Espanya i es refereix, entre altres matèries, a: l’emissió i oferta d’instruments financers, els centres de negociació i sistemes de compensació, liquidació i registre d’instruments financers, el règim d’autorització i condicions de funcionament de les empreses de serveis i activitats d’inversió, la prestació de serveis i activitats d’inversió a Espanya per part d’empreses de tercers països, l’autorització i funcionament dels proveïdors de serveis de subministrament de dades i el règim de supervisió, inspecció i sanció a càrrec de la CNMV.

Principals novetats

Prohibició d’incentius o retrocessions

Prohibició d’establir incentius o retrocessions en la prestació del servei d’assessorament financer per part de les comercialitzadores (principalment entitats de crèdit), en la venda de productes generats per les gestores.

Vigilància i control de productes

Obligació de dissenyar productes de conformitat amb un procés coherent i amb una identificació correcta de clients potencials, amb l’objectiu d’assegurar que el producte és convenient per al tipus de client al qual s’adreça. Aquests procediments hauran de ser aprovats pel Consell d’Administració mateix.

Enregistrament de converses telefòniques i comunicacions electròniques

Amb la finalitat de millorar les tasques de supervisió de la CNMV i el control intern de l’entitat, les empreses de serveis d’inversió hauran de desenvolupar un registre que inclogui les comunicacions telefòniques i electròniques relacionades amb l’execució d’ordres dels clients.

Dipòsits estructurats

S’inclouen en l’àmbit d’aplicació els dipòsits estructurats (dipòsits la rendibilitat dels quals està lligada a la d’altres actius subjacents) i s’estableix que les entitats de crèdit que comercialitzin aquests productes han de complir les normes relatives al bon govern de l’entitat, disposar de mesures d’organització interna i mesures per a evitar els conflictes d’interès i assumir les obligacions sobre registre de gravacions i respectar determinades normes de conducta relatives a la classificació de clients, el disseny de productes i les remuneracions.

Obligatorietat de tenir sucursal a Espanya

S’estableix l’obligatorietat de tenir una sucursal a Espanya a les empreses de serveis d’inversió de tercers estats quan prestin serveis d’inversió a clients minoristes en territori nacional.