Al tancament d’aquesta edició, dues sentències importants interrompien en el panorama fiscal espanyol. D’una banda, la Sentència del Tribunal Suprem 1462/201, de 3 d’octubre de 2018, en la qual es dictamina l’exempció en l’Impost de la Renda de les Persones Física de la prestació per maternitat. Mitjançant aquesta sentència, el Suprem desestima un recurs de l’Advocacia de l’Estat que defensava que aquestes prestacions no havien d’estar exemptes de l’IRPF i confirma una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de juny de 2017, que va estimar el recurs d’una dona i va ordenar a Hisenda que li tornés la quantitat ingressada en l’IRPF de 2013 per la prestació de maternitat percebuda en dit exercici.

D’altra banda, la Sentència del Tribunal Suprem 1505/2018 de 16 d’octubre de 2018, que afecta els préstecs hipotecaris. Qui paga l’impost sobre les hipoteques? En un primer moment el Tribunal, canviant el seu propi criteri afirmava que l’AJD sobre els préstecs hipotecaris ho havia de pagar el banc i no el client. Hores després canviava d’opinió i, al tancament d’aquest butlletí, no arribàvem a preveure quines seran les conseqüències d’aquests canvis de criteri del Tribunal Suprem, encara que al principi es parlava del 5 de novembre com a data en què el Tribunal Suprem decidiria si revertia o mantenia la sentència.

Finalment, no podem oblidar-nos de l’anunci per part del Govern de l’acord del projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2019 al qual han arribat el president del Govern, Pedro Sánchez, i el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias. Entre els seus punts més cridaners destaca la pujada del salari minim interprofessional (SMI) a 900 euros. També cal ressaltar altres mesures fiscals com l’increment dels tipus impositius per a les rendes més altes, l’augment de l’1 % en l’Impost del Patrimoni per a les grans fortunes i, pel que fa a l’Impost de Societats, el tipus mínim podria arribar al 15 %.

Pel que fa als continguts d’aquest butlletí de desembre, el comentari fiscal versa sobre les Novetats fiscals que es contenen en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018. En la mesura en què el passat 4 de juliol de 2018 es va publicar la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018 (Llei 6/2018, de 3 de juliol), que introdueix determinades modificacions tributàries, s’ha considerat necessari fer un incís per a donar entrada a l’exegesi de les novetats que es contenen en aquesta Llei.

Aquesta vegada el comentari laboral fa una recull de sentències del TJUE sota el títol Incidència de la jurisprudència social europea en l’àmbit laboral: criteris recents i rellevants. Els últims temps estem patint una mena de devessall de pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, molt sovint, qüestiona els pronunciaments dels tribunals interns dels països membres en matèries com ara drets fonamentals, acomiadaments col·lectius, jornada de treball, etc.

En matèria mercantil es tanca el cicle de quatre articles dedicats al sector públic: Comentaris a la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (i IV). En els números passats es van desenvolupar algunes de les novetats que es contenen en la dita Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, que procedeix a modificar la legislació de contractes públics. Amb aquest número acaba l’exposició d’aquestes novetats introduïdes per la Llei, sense que això signifiqui que, en números futurs i amb caràcter puntual, es desenvolupin aspectes concrets de la norma.

L’últim dels comentaris, en matèria comptable, gira aquesta vegada sobre els Nous criteris de presentació dels instruments financers en el balanç. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha publicat el projecte de resolució pel qual s’aproven, d’una banda, els criteris de presentació en el balanç dels instruments financers, i, de l’altra, es regulen les implicacions comptables que sorgeixen per l’aplicació de la normativa mercantil i més concretament de la Llei de Societats de Capital.

La secció de Normativa compta, sense deixar de banda la repercussió de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2018, amb una sèrie de preceptes importants com és el Reial Decret Llei que modifica el text refós de la Llei del Mercat de Valors, o la publicació de diferents ordres ministerials que afecten diversos models fiscals, com és el cas dels models 202 i 222 de pagaments fraccionats o el model 231 de declaració d’informació país a país. Sense deixar de banda la publicació d’un Projecte de Reial Decret pel qual es modifiquen diversos reglaments tributaris.