Només dos de cada deu espanyols asseguren tenir certa solvència econòmica per a afrontar la jubilació

Només dos de cada deu espanyols, en concret el 19 %, asseguren tenir certa solvència econòmica per a afrontar la jubilació sense problemes, en contrast amb el 44 % que temen no tenir diners suficients per a gaudir de la vellesa sense ofecs econòmics.

Segons un estudi de l’empresa Cigna, el 40 % dels espanyols majors de 25 anys ja es preocupa per a estalviar de cara al futur davant dels problemes econòmics que esperen tenir en retirar-se del mercat laboral.

L’estudi de Cigna posa de manifest que, si poguessin, el 69 % de les persones entrevistades continuarien treballant després de la jubilació davant d’una necessitat econòmica, encara que el 67 % també seguiria al mercat laboral per a mantenir-se mentalment i físicament actiu.

De fet, després de l’aspecte econòmic, la preocupació més gran dels entrevistats és el deteriorament corporal i la falta de mobilitat, així com convertir-se en una càrrega per a la família.

Els espanyols es consideren realment grans a partir de 71 anys, encara que aquesta percepció varia segons l’edat. Així, els espanyols de 25 i 39 anys entenen que s’és gran a 69 anys; els de 40-49 anys situen aquesta condició a partir de 71 anys; i els que tenen més de 50 anys, a partir de 75 anys.

A Espanya es considera que la vellesa és una qüestió física, els principals indicadors de la qual són: el deteriorament de la memòria o de la salut, amb el patiment de malalties greus o la pèrdua progressiva de la mobilitat.

Segons l’estudi de Cigna, el 78 % dels espanyols vol mantenir-se actiu quan arribi el moment de la jubilació. Així, més de la meitat planegen passar més temps amb la família i viatjar quan es retirin del mercat laboral.

Europa Press

Espanya ratifica el protocol internacional sobre treball forçós

La ministra d’Ocupació i Seguretat Social ha lliurat al director general de l’Organització Internacional del Treball (OIT) l’instrument de ratificació amb el qual Espanya s’incorpora als països signataris del protocol internacional sobre treball forçós.

El treball forçós és una violació greu de drets humans i es refereix a tot treball o servei exigit a un individu sota l’amenaça d’una pena qualsevol i pel qual aquest individu no s’ofereix voluntàriament.

Aquest protocol, adoptat a Ginebra el 2014, complementa el Conveni sobre treball forçós de 1930 amb nous elements, com el d’abordar-ne les causes per a eliminar qualsevol forma d’esclavitud. D’acord amb les últimes estimacions de l’OIT, més de 21 milions de dones, homes i infants viuen en condicions d’esclavitud.

Aquest protocol requereix que els països garanteixin l’alliberament, la recuperació i la readaptació de les víctimes de l’esclavitud moderna; que mantinguin una legislació que permeti prevenir el treball forçós; i que enforteixin la inspecció laboral i altres serveis que protegeixin els treballadors de l’explotació.

Garanteix a les víctimes l’accés a accions jurídiques i de reparació encara que no siguin residents legals del país on treballen. Els governs hauran de sancionar les pràctiques abusives i fraudulentes dels contractistes i les agències d’ocupació.

Amb la incorporació d’Espanya, ja són 19 els països que han subscrit aquest protocol: Argentina, República Txeca, Xipre, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Islàndia, Jamaica, Mali, Mauritània, Níger, Noruega, Països Baixos, Panamà, Polònia, Regne Unit i Suècia.

Ocupació ha destacat que, amb la ratificació d’aquest conveni, Espanya consolida la seva posició com el país que més convenis de l’OIT ha subscrit, ja que ha ratificat tots els Fonamentals i de Governança.

Europa Press

El Govern té “preparada” la llei hipotecària, però esperarà al “moment adequat” per a aprovar-la

El ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat ha assegurat que està “tot preparat” respecte a la reforma de la llei hipotecària, però que “cal triar el moment adequat” per a la seva aprovació.

La futura llei de crèdit immobiliari preveu, entre altres qüestions, que si el consumidor ho decideix, d’acord amb el seu banc, pugui passar la hipoteca de tipus variable a fix pràcticament sense despeses. Mentre que, per a les hipoteques de tipus fix, haurà de ser una negociació entre les parts. Així, la norma incidirà a reduir els costos que es produeixin quan el canvi d’una hipoteca de tipus variable a una altra de tipus fix es faci amb una altra entitat financera.

A més, el notari haurà d’actuar dues vegades, en la fase precontractual i quan se signa la hipoteca per a una major transparència amb les despeses i les clàusules terra i amb la clàusules completes. Un altre dels canvis permetrà que una hipoteca en divisa estrangera pugui passar a l’euro sense cost ni penalització

Europa Press

Impostos europeus per a les empreses d’Internet

La Comissió Europea ha presentat tres opcions per elevar els impostos que paguen a la Unió Europea les empreses del sector de l’economia digital, entre les quals hi ha un gravamen sobre el volum d’ingressos, retencions fiscals sobre transaccions digitals o una taxa sobre la facturació generada per la provisió de serveis digitals o activitats publicitàries.

El document no és una proposta legislativa, sinó que recull algunes de les opcions possibles a curt termini per a aconseguir que els gegants digitals paguin una part “equitativa” d’impostos. La intenció de Brussel·les és esperar que l’OCDE publiqui un informe a la primavera de 2018 amb “solucions apropiades i significatives” per a gravar l’economia digital.

Aquest marc a escala internacional seria la base d’una futura proposta legislativa a escala europea, però l’Executiu comunitari ha garantit que actuarà per aconseguir un marc fiscal “just, efectiu i competitiu” en el mercat únic digital, fins i tot encara que no hi hagi acord en l’OCDE.

La raó és que el marc fiscal actual “no s’ajusta a les realitats modernes”, ja que les regles fiscals actuals “van ser dissenyades per a l’economia tradicional” i “no poden capturar activitats que es basen cada vegada més en actius intangibles i dades”.

En conseqüència, el tipus efectiu de les companyies digitals és la meitat del de les empreses tradicionals i “de vegades, molt menys”. Concretament, Brussel·les estima que els models domèstics de negoci digital estan subjectes a un tipus efectiu del 9 %.

En aquest context, la Comissió Europea defensa que establir una base imposable consolidada comuna en l’Impost de Societats (BICCIS) és la seva opció “preferida” perquè ofereix una “bona base” per a enfrontar-se a “reptes clau” i suposa un marc fiscal “sostenible, ferm i just”.

Així, mentre que els països del bloc comunitari negocien aquesta proposta, que va ser presentada a l’octubre de l’any passat, Brussel·les ha posat sobre la taula una sèrie d’opcions alternatives pensades per al curt termini.

Una d’aquestes aposta per imposar una taxa sobre els ingressos generats per aquestes multinacionals gràcies a la provisió de serveis digitals i a les activitats publicitàries.

Aquesta taxa separada es podria aplicar a totes les transaccions que es conclouen a distància amb consumidors on l’empresa no té residència, però té una presència econòmica “significativa”.

Una altra de les opcions seria crear una retenció fiscal sobre certs pagaments efectuats a proveïdors no residents de béns i serveis sol·licitats en línia, mentre que la tercera de les alternatives advoca per establir un impost sobre el volum de facturació d’aquestes companyies.

L’objectiu d’aquesta última proposta seria crear un impost sobre aquells ingressos gravats “insuficientment” que provinguin d’activitats digitals.

Europa Press

Brussel·les defensa integrar el pacte fiscal en la legislació de la UE

El vicepresident de la Comissió Europea per a l’Euro i el Diàleg Social ha defensat la integració del pacte fiscal europeu, que de moment és un acord intergovernamental, en la legislació de la Unió Europea, alhora que ha afirmat que Brussel·les presentarà una proposta en aquest sentit al desembre.

El Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària (TSCG) és un acord intergovernamental signat al març de 2012 per 25 països de la UE (tots excepte el Regne Unit, la República Txeca i Croàcia) i en vigor des de l’1 de gener de 2013. Aquest pacte estableix l’anomenada “regla d’or” d’equilibri pressupostari, que fixa en les normatives nacionals un límit estructural del 0,5 % del PIB, encara que aquest percentatge s’eleva a l’1 % si el deute públic és inferior al 60 % del PIB. Aquest acord va ser utilitzat com a base per a la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola.

El comissari letó ha defensat que el seu objectiu és enfortir la disciplina fiscal i actuar com un complement del Pacte d’Estabilitat i Creixement. També ha recordat que al començament va ser concebut per a modificar els Tractats de la UE, però que l’absència d’un consens unànime entre els socis del bloc va provocar que finalment prengués la forma d’un acord intergovernamental.

Europa Press