COMPTA-1 ASSESSORS, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

NIIF16, la nova norma sobre arrendaments que fa créixer el balanç

Ja fa un temps que sentim a parlar de la NIIF16 i els canvis substancials que ha introduït en la comptabilització dels arrendaments, específicament des del punt de vista de l’arrendatari.
Com que ens trobem a poc més d’un any de la seva aplicació efectiva (1 de gener de 2019), sembla clar que ens hi hem de començar a familiaritzar.
Encara que abans d’aquesta data, la NIIF16 ha de ser adoptada per la Unió Europea i posteriorment adaptada al nostre Pla General de Comptabilitat per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, ja podem veure que és el camí que cal seguir en la comptabilització dels arrendaments.

Amb data de maig d’aquest any, l’EFRAG (European Reporting Advisory), que és l’organisme de la Unió Europea encarregat de supervisar i confirmar les Normes Internacionals d’Informació Financera, ja ha emès la seva opinió en el sentit que aquesta NIIF 16 no és contrària al principi d’imatge fidel, millora la informació financera respecte de la norma que substitueix (NIC 17) i que per a les empreses europees no suposa un desavantatge competitiu respecte de les empreses nord-americanes.

Bàsicament, la norma incorpora al balanç els arrendaments operatius que fins ara es trobaven off-balance.

La nova NIIF 16 unifica els conceptes d’arrendament financer i operatiu, sobretot respecte de l’arrendatari, i s’estableix només el concepte d’arrendament, la qual cosa fa que sigui important identificar en primer lloc si l’operació per comptabilitzar es pot catalogar com un arrendament o simplement com un servei.

Per tant, el primer que hem de fer, segons expressa el paràgraf 9 de la NIIF 16, és la “Identificació d’un arrendament”.

“Paràgraf 9: A l’inici d’un contracte, una entitat avaluarà si el contracte és, o conté, un arrendament. Un contracte és, o conté, un arrendament si transmet el dret de controlar l’ús d’un actiu identificat per un període de temps a canvi d’una contraprestació”

De manera que serem davant d’un arrendament sempre que el contracte estableixi:

a) El dret de controlar l’ús d’un actiu o de part d’aquest (que es trobi descrit en el contracte), cosa que ens fa comptabilitzar un ACTIU en el balanç.

b) Que el període de temps de l’arrendament sigui superior a un any (no s’aplica per excepció a contractes amb un període igual o inferior a un any).

c) Que a canvi existeixi una contraprestació, la qual cosa ens fa comptabilitzar un PASSIU en el balanç (no s’aplica per excepció a arrendaments d’escàs valor).

La mateixa norma presenta en l’apèndix B “Guia d’aplicació” el fluxograma següent per ajudar les entitats a avaluar si un contracte és, o conté, un arrendament.

Valoració inicial

En la data de començament, l’arrendatari (data que serà aquella en què l’arrendador posarà l’actiu subjacent a la disposició de l’arrendatari per al seu ús) es reconeixerà:

a) UN PASSIU per l’import de l’arrendament

El seu import serà el valor actual dels pagaments per l’arrendament (que no s’hagin pagat a l’inici), descomptats utilitzant el tipus d’interès implícit en aquest mateix, si aquest tipus d’interès es pot determinar fàcilment.

Si l’entitat no pot determinar el tipus d’interès implícit fàcilment, s’ha de fer servir el tipus d’interès incremental dels seus préstecs.

La norma defineix la Taxa incremental dels préstec de l’arrendatari com:

“La taxa d’interès que un arrendatari hauria de pagar per a demanar prestat per un termini similar, i amb una seguretat semblant, els fons necessaris per a obtenir un actiu de valor similar a l’actiu per dret d’ús en un entorn econòmic semblant”

Per tant, si l’arrendament no incorpora implícitament un interès, podrem fer servir comparables de mercat (demanar cotització d’un préstec a les nostres entitats financeres per a cobrir la totalitat de quotes del període d’arrendament), o fins i tot els tipus d’interès del finançament a llarg termini de la societat, en cas de tenir-ne.

Els pagaments que actualitzarem inclouen:

Pagaments fixos menys qualsevol incentiu d’arrendament per cobrar.

Pagaments variables que depenguin d’un índex o taxa, mesurats inicialment. Per exemple, l’Índex de Preus de Consum.

L’import que espera pagar l’arrendatari com a garanties de valor residual.

El preu de l’exercici de l’opció de compra, si hi ha certesa raonable del seu exercici.

Pagaments de penalitzacions per acabar l’arrendament (possibles incompliments d’exercici d’opció de compra compromesa o rescindir dins del període obligat compliment).

b) UN ACTIU pel dret d’ús al cost

El cost del dret d’ús inclou:

La valoració del passiu exposada en el punt a).

Pagaments efectuats abans o a partir de la data de començament, menys els incentius d’arrendament rebuts.

Costos directes inicials en què incorri l’arrendatari.

Estimació dels costos de desmantellament o rehabilitació.

Per a il·lustrar el que hem exposat vegem-ne un exemple.

Una empresa dedicada a l’extrusió de plàstic lloga una nau industrial pròxima a la seva amb la finalitat d’instal·lar-hi una línia de reciclatge per a reutilitzar les minves com a matèria primera en el seu procés de producció.

L’empresa considera que ha d’estimar si a llarg termini aquesta línia de reciclatge suposa un benefici cert, per tant no es planteja adquirir la nau, sinó que signa un contracte d’arrendament amb les clàusules següents.

Termini de compliment obligat de 2 anys. Els pagaments anuals establerts en el contracte són 36.000 € incloent-hi un servei per assegurança de 1.500 € anual; durant el període de compliment obligat no s’incrementarà amb l’IPC.

El director financer demana cotització a la seva entitat bancària sobre la possibilitat de rebre un préstec a llarg termini que financi l’import total de l’arrendament i amortitzable en el període de compliment obligat, a la qual cosa el banc li comunica un tipus d’interès anual del 4,5%.

El termini d’amortització del dret d’ús serà igual a la durada del contracte (2 anys) a quota constant.

Solució:

Aplicant la NIIF 16 a l’inici de l’arrendament, en primer lloc obtindrem el valor actual dels pagaments futurs; com que la renda és exigible a començament de mes, aplicarem la fórmula d’una renda constant prepagable.

On:

Vo= Valor actual dels pagaments futurs.

c= pagaments mensuals excloent aquelles magnituds que són serveis i no arrendament.

i= Tipus interès mensual.

n= Durada de mesos del contracte.

Els pagaments mensuals no inclouen l’assegurança, ja que aquesta és un servei.

36.000 -1.500 = 34.500 € / 12 mesos = 2.875,00 €.

El tipus d’interès mensual serà = (4,5 % /1.200) = 0,00375

Si traslladem les dades de la nostra empresa a aquesta fórmula:

Com que les rendes inclouen els interessos (interès implícit), el total d’aquests el calculem per la diferència entre el total per pagar de la renda (neta de serveis) i el valor actual dels pagaments futurs; és a dir, els interessos implícits es calculen al descompte.

Quadre financer de l’operació

Per la comptabilització a la signatura del contracte, l’empresa reconeix un ACTIU pel valor actual dels pagaments futurs contra un PASSIU a curt i llarg termini pel mateix import. Igualment comptabilitza la despesa per assegurança:

Pel pagament de la primera i segona quota del lloguer segons el nostre quadre financer anterior:

L’assentament de la resta de pagaments mensuals tindrà la mateixa estructura que el de la renda a l’inici del mes 2, amb la diferència en l’import dels interessos (que serà decreixent) i l’import de cancel·lació de capital (que serà creixent).

Per l’amortització anual, l’assentament que cal fer és el següent:

Efectes sobre el compte de resultats

En el quadre següent podem veure comparativament l’efecte que tenen la nova forma de comptabilitzar els arrendaments i l’encara vigent.

La imputació de despeses al compte de pèrdues i guanys és equivalent; no obstant això, la diferència fonamental és que amb la NIIF 16 millora l’EBITDA de l’empresa, ja que ni l’amortització ni els interessos de deutes en formen part, mentre que la despesa per arrendament del sistema actual, sí.

Efectes sobre el balanç

Suposem que la societat del nostre exemple té el balanç següent abans de la signatura del contracte d’arrendament.

Amb el sistema actual, en què les obligacions de pagaments futures i el dret d’ús del bé arrendat estan off-balance, la signatura del contracte no tindrà efectes en el nostre balanç.

Amb la NIIF 16, el balanç experimenta un increment tant en l’actiu no corrent com en el passiu corrent i no corrent.

La incorporació de la NIIF 16 produeix un canvi important en la situació patrimonial de l’empresa, el més significatiu dels quals és l’impacte sobre el fons de maniobra.