COMPTA-1 ASSESSORS, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Comentaris sobre el futur Text Refós de la Llei Concursal

La Disposició final vuitena de la Llei 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal, autoritzava el Govern a elaborar i aprovar, a proposta dels ministres de Justícia i d’Economia i Competitivitat, en un termini de dotze mesos comptador des de l’entrada en vigor de la Llei esmentada, un text refós d’aquesta llei. A partir d’aquesta habilitació s’ha procedit a redactar una proposta de Reial Decret Legislatiu pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

I. Gènesi del projecte

L’Ordre de 20 de gener de 2016 del Ministeri de Justícia, per la qual es constituïa en el si de la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codificació una ponència per a l’elaboració d’una proposta de Text Refós de la Llei Concursal, recollia el tenor de la Disposició final vuitena de la Llei 9/2015, de 25 de maig, que autoritzava el Govern a elaborar i aprovar un text refós de la Llei Concursal.

A partir de la referida Disposició de la Llei Concursal i en la meritada Ordre Ministerial, el 6 de març de 2017 passat la Ponència Especial de la secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codificació presentava la proposta de Reial Decret Legislatiu pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

L’autorització que feia la Llei de mesures urgents en matèria concursal, la Llei 9/2015, en la seva Disposició final vuitena, no era una mesura programàtica destinada només a autoritzar l’elaboració d’un text refós, sinó que incloïa expressament, entre d’altres, les facultats de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals objecte de refosa. L’amplitud dels termes amb què es va configurar la delegació al Govern per a elaborar el text refós permetia la solució de no pocs problemes sense que per això es veiés alterat el sistema legal vigent. El ben cert és que la realitat ja s’havia ocupat, amb caràcter previ, de donar raó al legislador, en la mesura en què l’esdevenidor de la que a hores d’ara és la vigent Llei Concursal havia sofert nombroses reformes des de la seva promulgació en aquell any 2003 no tan llunyà, de manera que resultava simptomàtic que una norma jurídica hagués experimentat, en tants pocs anys, tantes modificacions i tan profundes.

La bona voluntat del legislador, la seva esperança que un dret de nova planta sobre l’àmbit concursal atorgués una nota d’estabilitat normativa sobre aquesta matèria, es va esvair poc després de la data de promulgació de la Llei. Així, les lleis i els decrets-lleis successius han a substituït principis i han esmenat normes legals, alhora que han constituït la via per a la inclusió de noves institucions i noves solucions. A aquest ritme accelerat de modificacions legals va contribuir, i no poc, el fet que, només uns anys després de la data de promulgació de la Llei, la profunda crisi en què es va veure immersa l’economia espanyola posés de manifest els defectes i les insuficiències de la normativa concursal, amb l’augment correlatiu dels procediments concursals, que no van trigar a col·lapsar els jutjats mercantils. Al mateix temps, van començar a apreciar-se símptomes del que s’ha anomenat “fugida de la Llei Concursal”: algunes societats espanyoles importants en situació de crisi, en comptes de sol·licitar el concurs per raó d’una insolvència real o imminent, van començar a acudir a fòrums estrangers per beneficiar-se de solucions de què mancava la legislació espanyola, amb resultats discrets.

El legislador espanyol es va sentir constret a intervenir, cosa que va fer, amb freqüència, precedit del Govern mateix, que invocava raons de necessitat extraordinària i urgent, per tal de tractar de donar solució adequada al que no la tenia, encara que això comportés, sovint, la substitució d’elements bàsics del tot just estrenat sistema concursal i l’ampliació de les possibilitats que oferia originàriament la nova Llei amb la finalitat d’aconseguir una solució dels interessos en conflicte més adequada, més flexible i més justa. A tall d’exemple, sense ànim d’exhaustivitat, es poden esmentar, entre altres modificacions de caràcter fonamental, la Llei Concursal, la incorporació del criteri del valor raonable del bé o del dret sobre el qual s’hagués constituït la garantia com a límit del privilegi especial del crèdit garantit, el reconeixement del dret del deutor a sol·licitar en qualsevol moment l’obertura de la liquidació, el règim dels concursos sense massa suficient per a fer front als costos del procediment; i la introducció del benefici de l’exoneració del passiu insatisfet de què, en algunes condicions, pot gaudir el deutor persona natural.

Juntament amb reformes operades arran de la urgència que les requeria, que van esdevenir estables, se’n troben d’altres que, una vegada introduïdes, han estat objecte de reconsideració; assistint fins i tot a supòsits de reconsideració de la modificació, amb reformes d’allò reformat, en un procés continu de disseny i redisseny, com va passar amb el règim dels acords de refinançament, a mesura que es manifestaven les insuficiències de les primeres solucions. Amb això s’accentuava la inestabilitat de la normativa, amb la manca consegüent de seguretat jurídica per als operadors jurídics. Així, doncs, d’una normativa concursal que aspirava a ser estable es va passar a un Dret modificat contínuament.

L’acumulació de reformes a què ens hem referit succintament justificava que la Disposició final vuitena de la Llei 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal, habilités el Govern a aprovar un Text Refós de la Llei 22/2003, de 9 de juliol. A fe nostra, en pocs casos la necessitat d’un Text Refós resulta més necessària. Les dificultats que, després de tantes reformes, suscita la lectura i la interpretació de la Llei Concursal i fins i tot la comprensió de la lògica interna del sistema concursal vigent exigien que no es posposés aquesta tasca.

Ha de quedar clar que els comentaris que es faran en les línies següents versen, a dia d’avui, sobre una proposta de Text Refós de la Llei Concursal, per la qual cosa és possible que alguna o algunes de les modificacions que apareixen en la proposta de Reial Decret Legislatiu vegin la llum, en el text definitiu, amb un contingut diferent. En tot cas, en aquest moment ens referirem a les modificacions proposades en la sistemàtica de la Llei i més endavant, quan es promulgui el text definitiu, abordarem les novetats substantives que s’operin en la Llei.

II. L’alteració de la sistemàtica de la Llei i l’alteració de la literalitat dels textos

Per procedir a la refosa de la Llei Concursal, la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codificació ha fet servir el criteri del Consell d’Estat que ha assenyalat que regularitzar, aclarir i harmonitzar textos legals suposa, en primer lloc, la possibilitat d’alterar la sistemàtica de la Llei i, en segon lloc, la possibilitat d’alterar la literalitat dels textos per depurar-los en la mesura necessària per a eliminar els dubtes interpretatius que poguessin plantejar. Sobre aquesta qüestió, i al servei d’aquesta manifestació del principi de la seguretat jurídica en què consisteix la reordenació, el Text Refós proposat es divideix en tres llibres.

1. El Llibre I del Text Refós. Del Concurs de Creditors

El Llibre I, intitulat “Del Concurs de Creditors”, és el més extens de tots. En la distribució de la matèria entre els diferents títols de què es compon aquest primer Llibre hi ha diferències importants amb la sistemàtica de la Llei Concursal vigent. Hi ha un títol específic sobre els òrgans del concurs, dividit en dos capítols, un de dedicat al jutge del concurs i un altre a l’administració concursal; hi ha un títol sobre la massa activa i un altre sobre la massa passiva; hi ha un títol sobre l’informe de l’administració concursal; hi ha un títol propi per al pagament dels crèdits als creditors; i un títol sobre publicitat.

Aquesta nova sistemàtica ha suposat el trasllat i la recol·locació de moltes normes que es contenen en títols diferents de la Llei Concursal i, a tall d’exemple, en el títol IV, dedicat a la massa activa, no només s’inclou allò relatiu a la composició d’aquesta massa o allò relatiu a la seva conservació, sinó també les regles generals d’alienació dels béns i drets que la componen, moltes de les quals en es contenen ara en el títol sobre liquidació; o la regulació dels crèdits contra la massa, que en la Llei vigent s’enumeren en aquella part de la Llei que té per objecte la composició de la massa passiva, incloses les especialitats en cas d’insuficiència de la massa per a fer front a aquests crèdits, matèria de la qual s’ocupa el títol dedicat a la conclusió del concurs.

2. El Llibre II del Text Refós. Del Dret Preconcursal

El Llibre II, dedicat al “Dret Preconcursal”, es divideix en quatre títols independents: el primer, procedent de l’article 5 bis de la Llei vigent, té com a objecte la comunicació de l’obertura de negociacions amb els creditors; el segon s’ocupa dels acords de refinançament, el règim del qual adquireix, amb la redacció donada en el projecte de Text Refós, el mínim d’unitat que tribunals, doctrina i operadors jurídics havien reclamat fins ara; el tercer és el relatiu als acords extrajudicials de pagament, la disciplina dels quals es va afegir a la Llei Concursal vigent per la Llei 14/2013, de 27 de setembre, modificat posteriorment per la Llei 25/2015, de 28 de juny; mentre que l’últim títol s’ocupa de les especialitats del concurs consecutiu, sigui a un acord de refinançament, o bé a un acord extrajudicial de pagaments.

L’elaboració d’aquest llibre ha estat, probablement, la que ha tingut més dificultat tècnica: dificultat per les deficiències reconegudes, fins i tot terminològiques, del règim d’aquests procediments, i alhora pels límits imposats per la refosa. Tot i que fos cert que hagués estat desitjable que, aprofitant l’ocasió de la redacció d’un text refós, s’hagués aclarit el règim jurídic aplicable a aquests instituts (especialment en l’àmbit dels acords de refinançament –un règim més preocupat per la consecució de determinats objectius que per la tipificació institucional-), no ho és menys que s’ha evitat deliberadament superar els límits de l’encomanda, en la mesura que la delegació per aclarir, que obra en la Disposició final vuitena de la Llei 9/2015, no és delegació per reconstruir les institucions sobre noves bases.

3. El Llibre III del Text Refós. Normes de Dret Internacional Privat

El Llibre III de la proposta de Text Refós apareix dedicat en les “Normes de Dret Internacional Privat”. La raó de la creació d’aquest últim llibre es troba en el Reglament UE 2015/848 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2015, sobre procediments d’insolvència, obligatori en tots els seus elements i directament aplicable als Estats membres d’acord amb els tractats, i les seves disposicions són aplicables no només als concursos de creditors, sinó també als procediments que el Text Refós agrupa en el Llibre II, als quals ens hem referit més amunt.

En la mesura que hi ha normes del Dret internacional privat de la insolvència, fins ara circumscrites al concurs de creditors, que hauran d’aplicar-se als acords de refinançament i als acords extrajudicials de pagaments, la coherència sistemàtica exigia aquesta translació de la seva aplicabilitat als procediments esmentats més amunt.

ATENCIÓ:
De moment aturem l’exègesi del futur text regulador de les insolvències en l’àmbit de la sistemàtica de la Llei, i deixem per a més endavant l’examen de les alteracions legals, que no seran les darreres. La reordenació, clarificació i harmonització imprescindibles del Dret vigent que representa la proposta de Text Refós de la Llei Concursal no exclou que el legislador hagi de continuar el procés de reforma legislativa de Dret de la insolvència. En tot cas, no serà sobrer recordar que caldrà incorporar al Dret espanyol aquelles iniciatives, en fase de gestació a la Unió Europea, que tenen com a finalitat establir mecanismes d’alerta davant el risc d’insolvència, donar una regulació més completa i coherent als processos de reestructuració preventiva dels deutes, simplificar el Dret concursal, augmentar l’eficiència, alleugerir costos i ampliar les possibilitats d’obtenció del benefici d’alliberament de deutes.