La jornada de treball i el seu control atenent l’STS 246/2017

Control de la jornada laboral. No hi ha obligació de l’empresa de crear un registre de la jornada. De la interpretació de l’article 35.5 ET –hores extraordinàries– es desprèn que el deure de registrar es refereix únicament a les hores extraordinàries. Si la intenció del legislador hagués estat una altra, ho hauria inclòs en l’article 34 ET, que és el que tracta la jornada laboral. Només s’imposa la necessitat de portar un registre de les jornades especials, però no de l’ordinària.

A començament de desembre de 2015 l’Audiència Nacional va dictar la Sentència 207/2015, sobre el control eventual de la jornada completa i la necessitat de dur a terme un registre de la jornada a temps complet.

Arran de la sentència i malgrat no ser ferma, com que aquesta va ser objecte de recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, la Inspecció de Treball va començar a exigir a les empreses l’obligatorietat d’un sistema de registre de la jornada diària efectiva que porta a terme la totalitat dels treballadors, amb la plantilla, que permetés comprovar el compliment de les exigències legals que es contenen en l’art 35.5 de l’Estatut dels treballadors, en relació amb el control dels excessos de jornada i el còmput, si és el cas, de les hores extraordinàries.

El Ple de la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert en l’STS 246/2017 que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i els horaris pactats, i només han de portar un registre d’hores extra realitzades, d’acord amb la interpretació que facin del que es fixa en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.

El Suprem admet que “convindria una reforma legislativa que aclarís l’obligació de portar un registre horari i facilités al treballador la prova de la realització d’hores extraordinàries”, però “aquesta obligació no existeix ara com ara i els Tribunals no poden suplir el legislador imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari, mitjançant una condemna genèrica, que obligarà, necessàriament, a negociar amb els sindicats el sistema per implantar, ja que no es tracta, simplement, de registrar l’entrada i sortida, sinó el desenvolupament de la jornada efectiva de treball amb les múltiples variants que suposa l’existència de diferents jornades, el treball fora del centre de treball i, si és el cas, la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any, quan es pacti”.

El Suprem rebutja “dur a terme una interpretació extensiva de l’article 35.5 de l’ET imposant obligacions que limiten un dret con el que s’estableix en l’article 28.3 del text legal esmentat i el principi de llibertat d’empresa que es deriva de l’article 38 de la Constitució i ha reconegut el nostre Tribunal Constitucional com a imprescindible per a la bona marxa de l’activitat productiva (S. 170/2013)".

La sentència explica que “la manca de gestió, o una gestió incorrecta del registre, no es tipifica per la norma com a infracció de forma evident i terminant, cosa que obliga a una interpretació restrictiva i no extensiva d’una norma sancionadora com la que es conté en l’article 7.5 del RDL 5/2000, de 4 d’agost, sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, norma la naturalesa sancionadora de la qual impedeix una interpretació extensiva de l’article 35.5 de l’ET, ja que és principi de dret el de la interpretació restrictiva de les normes limitadores de drets i de les sancionadores. A més, tampoc es tipifica com a falta la no gestió del registre que ens ocupa i no informar els treballadors sobre les hores fetes en jornades especials o incomplir obligacions merament formals o documentals constitueix, tan sols, una falta lleu, en els supòsits previstos en l’article 6, número 5 i 6, del Reial Decret Legislatiu esmentat”.

Afegeix que la solució donada “no deixa indefens el treballador a l’hora de provar la realització d’hores extraordinàries, ja que a final de mes l’empresa li notificarà el nombre d’hores extres fetes, o la seva no realització, cosa que li permetrà reclamar enfront d’aquesta comunicació i a l’hora de provar les hores extraordinàries fetes tindrà a favor seu l’article 217.6 de la LEC, norma que no permet presumir la realització d’hores extra quan no se’n porta el registre, però que juga en contra de qui no el porta quan el treballador prova que sí que les va fer”.

La raó d’aquesta sentència és, tal com s’indica en el fonament de dret cinquè, que l’article 35.5 de l’ET no exigeix la gestió d’un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla per poder comprovar el compliment dels horaris pactats, com estableix la sentència recorreguda. La Sentència té tres vots particulars. S’exposen tot seguit molt succintament els arguments de l’STS:

a) L’obligació de l’empresari d’anotar (registrar) s’estén només a les hores extraordinàries i no a tota la jornada de treball. Fent una interpretació logicosistemàtica de l’article 35.5 de l’ET, el TS assenyala que “el legislador constreny el deure empresarial que ens ocupa al registre diari de les hores extra, atès que si és una altra la seva intenció hauria inclòs aquesta disposició en l’article 34 que regula la jornada ordinària”.

b) Aquest argument es reforça en referir-se als registres de temps de treball en el cas dels contractes a temps parcial, dels treballadors mòbils, de la marina mercant i de ferroviaris perquè “ens mostren que quan el legislador vol un registre de tota la jornada laboral i el control horari, ho diu expressament”.

c) També indica que la normativa espanyola s’ajusta a la de la Unió Europea, ja que “(aquesta) imposa, igual que l’espanyola, la necessitat de portar un registre de les jornades especials, però no de l’ordinària quan no se sobrepassi la jornada màxima”.

d) En referència a la normativa nacional i comunitària en matèria de “protecció de dades, de creació d’arxius de dades, i del control d’aquestes”, afirma que “la creació d’aquest registre implica un augment del control empresarial de la prestació de serveis i un tractament de les dades obtingudes, encara més en els supòsits de jornada flexible, de treball al carrer o a casa, que poden suposar una ingerència indeguda de l’empresa en la intimitat i llibertat del treballador, així com en altres drets fonamentals”.

e) En un altre ordre de coses, la Sentència de referència al·ludeix la manca de tipificació en la LISOS de “la manca de gestió, o una gestió incorrecta del registre”, i remet l’assumpte a una falta lleu dins del terreny de les obligacions merament formals o documentals.

f) La Sentència del TS conclou que “la solució donada no deixa indefens el treballador a l’hora de provar la realització d’hores extraordinàries, ja que a final de mes l’empresa li notificarà el nombre d’hores extra realitzades, o la seva no realització, cosa que li permetrà reclamar davant d’aquesta comunicació”.

En vista d’aquesta sentència, la Direcció General de la Inspecció de Treball ha dictat la Instrucció 1/2017, complementària a la Instrucció 3/2016, de 21 de març, sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, de la qual es desprenen les conclusions següents:

a) La Instrucció 3/2016, de 21 de març, continua vigent, llevat de l’aspecte que atén l’obligació empresarial de registrar la jornada diària de treball que, en vista de les sentències indicades no existeix, tret per a les excepcions que s’indiquen en aquestes, i per tant l’omissió del registre no es pot considerar en si mateixa com a infracció social.

b) La doctrina que es conté en les sentències esmentades no afecta l’obligació empresarial de respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, i és funció essencial de la Inspecció de Treball i Seguretat Social controlar aquest compliment.

c) La Inspecció de Treball i Seguretat Social podria i hauria de realitzar les actuacions de comprovació per a la detecció d’infraccions eventuals. Si bé no serà possible recollir com a infracció la manca de registre de la jornada diària de treball a què es refereix l’article 35.5 ET, atès que el TS assenyala que no pesa aquesta obligació sobre l’empresari, la Inspecció podrà determinar les infraccions sancionables dels fets que contravinguin les normes sobre temps de treball i hores extraordinàries a partir de les comprovacions inspectores.

d) Les normes sobre registre de la jornada en treballadors a temps parcial, treballadors mòbils en el transport per carretera, de la marina mercant o ferroviaris no queden afectades per la doctrina del Tribunal Suprem i la Inspecció ha de seguir exigint a les empreses la gestió dels registres i proposant les sancions pels incompliments.

ATENCIÓ:
Artícle 35.5. Hores extraordinàries. RDleg 2/2015, de 23 Oct. (Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors).
“A l’efecte del còmput d’hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per a l’abonament de les retribucions, i es lliurarà còpia del resum al treballador en el rebut corresponent.”